A l'Ignasi Reventós no li agrada que li diguin artista ni tampoc pintor. A ell el que li agrada és que li diguin polifacètic. IGNASI REVENTÓS, polifacètic "Si puc fer fotografia, puc fer cine, puc fer gravat, puntaseca, aquarel·les, olis, llapis, tintes, bé, doncs podríem dir, polifacètic, puc fer una mica de tot." La pintura sempre ha estat important a la vida de l'Ignasi. El seu pare pintava i ell va començar a fer-ho amb vuit anys. Per això, quan viatja sempre s'emporta un quadern en què pinta 20 o 30 dibuixos. Quan torna a casa tria els que li agraden més i els treballa i sintetitza. IGNASI REVENTÓS, polifacètic "És com la poesia, que amb molt poques paraules dius moltes coses. O sigui, la simplificació màxima de dir amb dues línies o tres dius molt. No cal ser barroc, ja ho tens guardat, l'original, que són aquells blocs que heu vist. Allà sí que hi és tot, ara d'allò, arribes fins quasi al blanc o al negre." El que més apassiona l'Ignasi són els colors: trobar d'on surten i com treballar-los. I aquesta va ser la seva feina a partir del dia que s'havia de jubilar. En complir els 65, va deixar la seva professió d'arquitecte i interiorista i va començar a treballar a la Sagrada Família. IGNASI REVENTÓS, polifacètic "Al temple, a la Sagrada família, em venien i em deien: 'Escolta Ignasi, aquest color quin color és?', 'Bé, doncs, mira, això ve d'aquí, o això és una barreja d'aquest i aquest' o 'Em pots imitar aquest marbre amb un color...', 'Sí, home, agafes això, això i això i pam'." IGNASI REVENTÓS, polifacètic "Hi ha el color blau cobalt, i el blau cobalt pot ser clar, fosc, tal, vermellós, tal... i llavors hi ha el blau ultramar, que pot ser clar, fosc, tal, el vermell de cadmi... o sigui, tens el nom, i faltaven els cognoms." Va treballar durant set anys a la Sagrada Família i una de les contribucions que hi va fer va ser el disseny d'aquestes lletres.
