El Teatre Romea posa en escena des de fa uns dies el muntatge de teatre documental ‘Jauría’, amb text de Jordi Casanovas i sota la direcció de Miguel del Arco. L’obra proposa una reconstrucció emocional del cas de La Manada, creada a partir de a transcripció de les declaracions fetes en seu judicial pels acusats de la violació grupal i la víctima, entre els anys 2017 i 2019.
El muntatge arriba a Barcelona amb una nova versió amb intèrprets catalans: Ángela Cervantes, Quim Àvila, Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Carlos Cuevas i David Menéndez. Tot i que des que es va estrenar a Madrid fa cinc anys hi ha hagut retocs, és en essència el mateix espectacle, mereixedor de dos Premis Max el 2020: millor adaptació i millor espectacle de teatre.
Fidel a les declaracions judicials dels implicats, l’obra és en castellà, amb un fort accent andalús. “Hem tingut l’assessorament del dialectòleg Pere Navarro, que ja havia participat en altres obres aportant el seu coneixemwent”, explica Artur Busquets.
Un cas que va marcar un abans i un després
La ficció documental permet viatjar per la ment de la víctima i els seus agressors, i mostra com el judici va revictimitzar la dona, obligada a donar més detalls de la seva intimitat que els propis denunciants. “He entès el que diuen d’una segona victimització. Segons com s’acompanya el procés i el tipus de preguntes que et fan pot ser molt dur”, afirma l’actiu protagonista, Ángela Cervantes.
El cas de la manada va sacsejar el concepte de masculinitat, de consentiment i d’agressió sexual que tenia la societat i va marcar un abans i un després. Els intèrprets han treballat perquè La Manada que porten a l’escenari sigui un mateix personatge, reflex d’una estructura social i d’un tipus de masculinitat.
