Ja fa més de dos anys de l'estrena de 'Boulevard', hi ha molta expectació per veure què s'ha empescat aquesta vegada Carol López, tanta com nervis mentre s'assagen les salutacions finals, les glòries. Potser massa expectació per a una joguina escènica sense gires pretensions, com ho era 'Versió Original Subtitulada', el primer muntatge amb ressò de la directora. Hi ha un cop més dues parelles, aquesta vegada més madures, i amb les mateixes pors d'algun d'acceptar-ho. I una historieta d'enganys segurament mil cops vista... però el que compta no és què s'explica, sinó com... CAROL LÓPEZ, directora escènica i autora de la dramatúrgia "Aquesta és una història superclàssica, supersenzilla, que va endavant i ja està. És com un fals documental, com si entréssim a la vida d'aquests quatre personatges i veiéssim les seves misèries." Una docucomèdia agredolça reforçada amb projeccions de sessions de teràpia, les que fan els quatre personatges, que per cert conserven els noms dels mateixos actors, com si la cosa no fos cap ficció. La complicitat dels actors a l'hora de treballar com agrada a Carol López, sense guió, fa que gairebé sempre repeteixi algun, cas d'Andrés Herrera, per tercera vegada, i de Dolo Beltrán per segona. I probablement no seran les últimes. "Totes les entrades per a les funcions prèvies a aquesta estrena es van exhaurir, la qual cosa parla del poder de convocatòria de Carol López, qui ha aconseguit donar una identitat a aquesta sala, la Villarroel. Us ho ha explicat Victor Giralt Jonama".

‘Res no tornarà a ser com abans’. No és cap sentència sobre els temps que corren, sinó el títol de la darrera creació escènica de Carol López, directora de la sala Villarroel. Una comèdia agredolça sobre crisi de parella que interpreten Dolo Beltrán, Olalla Moreno, Andrés Herrera i Andrew Tarbet. S’ha estrenat aquest dimarts amb ànim de seguir els passos de muntatges tan aplaudits de López com ‘Germanes’ i ‘Boulevard’, d’aquí a l’11 de març.

El comentari de Victor Giralt Jonama:

Quan la Carol López encara no era tan coneguda ens va meravellar, ja fa un grapat d’anys, amb ‘V.O.S.’ a l’Espai Lliure. Amb més primaveres i també més experiència (i uns quants quilos més l’únic supervivent i còmplice habitual, Andrés Herrera)  torna a furgar en crisi de parelles com les que tots coneixem, amb la irònia subtil que converteix una historieta procliu al drama en una comèdia. Una comèdia que no busca el gag, reposada, diu ella. Millor, això ja ho fan d’altres. Que el seu admirat Woody Allen segueixi inspirant-la.