L’artista, nascut a Móra la Nova el 1936, fa més de dues dècades que treballa en un taller situat al segon pis d’un edifici de la plaça del Portal de la Pau, al capdavall de la Rambla. Un espai amb llum natural ideal per pintar i amb una perspectiva privilegiada del passeig més famós de la ciutat.

El taller és obert al públic i els visitans que hi entren poden veure “in situ” com Quimet Sabaté realitza les seves obres. Es tracta de pintures a l’oli, una tècnica que permet pintar un quadre sobre l’altre i guanyar qualitat.

En les parets d’aquest estudi hi destaquen nombroses imatges de Salvador Dalí, i, al seu costat, les d’un altre surrealista molt menys conegut: Àngel Planells. De fet, Quimet Sabaté és un gran defensor d’aquest pintor i assegura que va ser qui va inspirar Dalí en l’art que després el va fer mundialment conegut. L’obsessió per la mort o elements com els rellotges tous que eren constants en l’obra de Dalí, es troben ja en les obres d’Àngel Planells. Els dos artistes es coneixien perquè eren veïns. Salvador Dalí era fill del notari i Àngel, del pastisser del poble. Quimet Sabaté explica que va ser la minyona del primer qui el va avisar que el seu veí pintava aquestes formes a la rebotiga del negoci familiar. Afegeix que Dalí es va quedar tan impressionat que va ser l’inici de la seva manera de pintar.

Malgrat que Salvador Dalí va ser molt reconegut i Àngel Planell no va arribar a ser famós, aquest sempre va considerar Dalí el seu amic. Fins al punt que, segons explica Quimet Sabaté, quan Dalí va morir Àngel Planells va deixar de menjar i en poc temps també va traspassar. El mateix Quimet Sabaté també va conèixer directament Salvador Dalí, que defineix com “un gran artista i un gran comediant”. Així, recorda un dia en què estaven prenent alguna cosa a casa de l’artista i aquest, en veure que arribaven un grup de danesos interessats en la seva obra, va deixar de comportar-se de manera natural, va posar-se una gel·laba barroca i va començar a parlar de manera que era difícil entendre’l.

L’obra de Quimet Sabaté també beu de la de surrealistes com Dalí o Planells i té una forta carrega eròtica. Sabaté confessa que “quan veig una noia ben formada, en la meva imaginació la veig nua, però sense malícia”. I afegeix que aconsegueix transmetre aquest erotisme a les seves teles d’una manera inconscient. El seu pinzell no busca la naturalitat sinó que introdueix elements surrealistes per acoseguir aquesta atmosfera. Un esperit que es pot veure en el centenar d’obres que es poden admirar al seu taller.