Amb l’avinentesa del BCNegra hem anat a trobar dos escriptors assidus al certamen, Rafel Vallbona i Alberto Valle. Els dos són ponents en xerrades del festival, però alguna cosa més els ha unit, ho vulguin o no. Els dos han publicat, aquesta tardor, novel·les basades en el mateix assumpte criminal: l’anomenat ‘crim dels existencialistes’.

‘Todos habían dejado de bailar’ (Roca Editorial) i ‘La musa de la plaça Reial’ (Univers) comparteixen fixació per uns esdeveniments obscurs que van sotragar la Barcelona de principis dels seixanta. El botiguer Francesc Rovirosa va ser assassinat, en circumstàncies estranyes, per un desertor de la marina nord-americana conxorxat amb altres seqüaços, un dels quals Pilar Alfaro, una clienta habitual del Jamboree.

El mal anomenat ‘crim dels existencialistes’

“La policia va aprofitar el crim per demonitzar tot allò que anava en contra de la moral nacionalcatòlica”, etziba Alberto Valle. “En realitat, ningú dels clients del Jamboree sabia res de l’existencialisme”, rebla Rafel Vallbona. El cas és que la cantant Gloria Stewart, que actuava sovint en aquell seminal temple del jazz barceloní, va ser expulsada de l’Espanya franquista perquè confraternitzava amb alguns clients del Jamboree relacionats amb el crim.

La cantant Gloria Stewart

Vallbona i Valle coincideixen a l’hora de retratar, més enllà de la trama, la Barcelona d’una època, la del 1962. “La plaça Reial i el carrer d’Escudellers traçaven una zona amb molts clubs, com el Kit-Kat, el Texas i el Jamboree. Era el Saint-Germain-des-Prés de Barcelona. El freqüentava gent que ja no se sentia perdedora de la guerra i volia construir un nou món… i escoltava jazz, música de negres”, explica Vallbona.