"La tarde del 23F llegué a Sant Boi, cuando los tanques estaban municionándose por si tenían que salir..." És el testimoni de Gabriel Cardona, un dels militars que van viure en primera persona l'intent del cop d'Estat. Ens arriba de boca del seu fill, que ara posa veu a les memòries del seu pare. Surten a la llum tres setmanes després de la seva mort. Cardona era un home que creia en la jove democràcia i estava disposat a defensar-la. També va fer-ho aquella nit. LLUÍS CARDONA, fill de Gabriel Cardona "El meu pare i alguns soldats més van parlar amb alguns soldats de confiança per no sortir si els donaven l'ordre de sortir." Al final aquesta ordre no va arribar mai. Probablement perquè Gabriel Cardona no era l'únic militar contrari a la temptativa colpista. N'hi havia d'altres. Alguns havien creat la Unió Militar Democràtica, un organisme clandestí, que des de dins del rígid quadre militar apostava per la democràcia i la modernització de l'exèrcit. XOSÉ CASTRO, cofundador de la Unió Militar Democràtica "Hicimos lo que pudimos para que el ejército no segara de raíz las ansias de libertad de la sociedad española. No sé si fue mucho o poco pero era lo que podíamos hacer y lo hicimos de todo corazón. Yo creo que el 23F no se produjo antes porque la UMD lo impidió". Una feina que se'ls va reconèixer fa un temps amb una Medalla al Mèrit Militar i un acte al Congrés. I encara un últim homenatge, el que fa Gabriel Cardona al títol del llibre, dedicat a Adolfo Suárez, Santiago Carrillo i Gutiérrez Mellado.... "Mientras unos se amenazaban y otros se escondían solo 3 se mantuvieron en pie, destacando como torres entre la mediocridad ajena..."
