En un teatre de petit format, ja se sap, s'ha de fer de tot. Raimon Molins enllestia detalls ahir al vespre un parell d'hores abans de la inauguració de la sala Atrium. Situada en una antiga corretgeria al carrer de Consell de Cent entre el Passeig de Sant Joan i el carrer de Roger de Flor, la sala és efectivament de les petitones de la ciutat. RAIMON MOLINS, coordinador general "La sala és una sala per a 60 espectadors, amb un espai escènic de 36 metres quadrats, que ens fa 6 per 6. Les grades són desmuntables, poden tenir diferents disposicions i per tant l'espai canvia. Nosaltres no volíem obrir un teatre. Nosaltres tenim una companyia i voliem l'espai per tal que la companyia es desenvolupi". Dos dies d'estrena, perquè les dimensions obliguen, amb public exclusivament convidat. A més de crítics i autoritats, ahir s'hi podia veure còmplices com Julio Manrique. La sala, que funcionarà de dimecres a diumenge, obre foc amb un muntatge que és tota una declaració d'intencions. Davant la crisi, l'Atrium proposa una mica d'existencialisme. Poc representat, Jean Paul Sartre va escriure obres de teatre carregades de disquisicions filosòfiques, a excepció de la que es considera més rodona: 'A porta tancada'.
