Amb un embús com aquest a la ronda del Litoral, un audiollibre seria una bona via d'entreteniment per als conductors. Però mentre aquesta imatge és ja tradicional en països amb trajectes llargs, com els Estats Units o Alemanya, a casa nostra aquest suport editorial no acaba de tenir sortida . Una mostra n'és el cas de la Dolors i la seva germana. Per Sant Jordi de 2009 van fundar l'editorial Llibres de Veu amb títols que elles mateixes locutaven. En van editar sis, però vist l'èxit tan escàs, han hagut de plegar. Entre les causes... DOLORS CAPELLADES, fundadora de Llibres de Veu "Algú ens va dir que hi havia poca teatralització. Algú ens va dir el preu. Altres persones han dit que era la crisi. Altres persones ens han dit que no eren 'bestsellers', és a dir, que si haguessin estat llibres coneguts, la gent els hagués comprat. O si haguessin estat locutats pel propi escriptor, seria diferent i tindria més èxit, i tampoc ha estat així". El Grup Enciclopèdia Catalana també va llançar un audiollibre a finals de 2009. Un recull de contes de Mercè Rodoreda interpretats per 13 actrius de primeríssima línia amb un acompanyament musical. L'aposta era forta, però els resultats no han estat els esperats. FRANCESC BOADA, editor Grup Enciclopèdia Catalana "En aquest país nostre això no acaba de quallar fins al punt que nosaltres volíem fer-ne algun altre però de moment esperem perquè també hi ha la crisi. Perquè no ens enganyem, això és un producte car de fabricar". Com a handicaps, als costos elevats de producció hi afegim el suport. El format en CD podria ser una de les causes del fracàs. Sigui com sigui, editors i llibreters apunten que, de moment, els lectors que entren en una llibreria volen un llibre per llegir i no pas per escoltar.
En un temps encaminat cap a la consolidació del podcàsting, l’audiollibre no acaba de fer-se un lloc ni en format descarregable a Internet. El costum creixent de descarregar, per exemple, un programa de ràdio al telèfon mòbil per escoltar-lo quan l’oient vulgui no és comparable amb el fet de fer-ho amb una obra editorial. Principalment, no podem establir cap paral·lelisme perquè el catàleg d’audiollibres al mercat català és inexistent.
D’altra banda, com passa amb el sector cinematogràfic, els audiollibres també lluiten contra la pirateria a la xarxa. Pel que fa als guanys, els editors assenyalen que el benefici encara seria més baix amb format descarregable. “Cal entrar en aquesta dinàmica però… com si entra si no hi ha un mercat creat?“. Francesc Boada, editor del Grup Enciclopèdia Catalana, obre aquesta pregunta al futur dels audiollibres, al qual no hi renuncia perquè espera que els lectors descobreixin aquest format. Potser algun dia.
