(ACN) L’Acadèmia del Cinema Català ha certificat l’èxit d’‘Alcarràs’ i l’ha coronada com a millor pel·lícula de l’any als Premis Gaudí 2023. El film ha estat el guanyador d’una nit en què també s’ha emportat l’estatueta a millor direcció, guió original, direcció de producció i el premi del públic. El protagonisme l’ha compartit amb ‘Pacifiction’, d’Albert Serra, que ha recollit el Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, a més del de direcció artística i fotografia. ‘Un año, una noche’ s’ha erigit amb cinc guardons, entre els quals, el de millor muntatge i guió adaptat. El palmarès també ha fet espai per a ‘Suro’, amb la millor direcció novella per a Mikel Gurrea i distincions per als seus protagonistes, Vicky Luengo i Pol López.
‘Alcarràs’, la gran favorita, triomfa amb cinc estatuetes
Amb 14 nominacions, ‘Alcarràs’ partia com a favorita de la nit i ha acabat fent bons els pronòstics. La segona cinta de Carla Simón ha fet pujar els responsables fins a cinc vegades a l’escenari. La directora ha repetit, així, l’èxit de la seva primera pel·lícula, ‘Estiu 1993’. En recollir el premi a millor guió, Simón ha dedicat les distincions als pagesos de les terres de ponent. “Ho tenen fotut, per això us demanem que compreu fruita i productes de proximitat. I, a les autoritats, us demanem que reguleu els preus de la fruita”, ha reivindicat Simón.
L’igualava en nominacions ‘Un año, una noche‘, la pel·lícula d’Isaki Lacuesta sobre l’atemptat a Bataclan, un relat basat en el llibre ‘Paz, amor y death metal’, del supervivient dels fets Ramón González. Precisament, la cinta s’ha emportat l’estatueta a millor guió adaptat —nova d’aquesta edició— a més de la de millor muntatge, música original per a Raül Refree, millor so i millors efectes visuals. “Quan vaig llegir el llibre vaig pensar que això era inadaptable”.
l el premi a la millor pel·lícula en llengua no catalana ha estat per a ‘Pacifiction’, d’Albert Serra. La pel·lícula també ha estat distingida amb el guardó a millor direcció artística i la millor fotografia.
‘Suro’ i ‘La maternal’ copen les categories interpretatives
En el capítol d’interpretacions, la gala ha tingut dos noms propis: ‘Suro’ i ‘La maternal’. A més del guardó a millor direcció novella —categoria que s’estrenava aquest any—, l’òpera prima de Mikel Gurrea s’ha emportat el premi a la millor interpretació protagonista femenina per a Vicky Luengo i la masculina per a Pol López, personatges sobre els quals orbita el film.
Per la seva banda, les dues actrius de ‘La maternal’ han marxat a casa amb una estatueta. Ángela Cervantes, com a millor actriu secundària, i la debutant i joveníssima Carla Quílez ha estrenat la categoria de millor interpretació revelació. Alex Brendemühl s’ha erigit amb el premi a millor actor secundari per ‘Historias para no contar’, del director Cesc Gay.
‘Los renglones torcidos de Dios’ ha acabat la nit amb dos premis, el de millor vestuari i el de maquillatge i perruqueria. ‘El sostre groc’, la cinta d’Isabel Coixet sobre els abusos a l’Aula de Teatre de Lleida, ha guanyat el Gaudí a millor documental i l’han recollit les mateixes supervivents amb un públic dempeus, mentre que ‘Tadeo Jones 3. La taula maragda’, d’Enrique Gato, l’única candidata a la categoria, ha pujat a recollir un premi que ja tenia assegurat.
Com a millor film europeu s’ha imposat el film dirigit i escrit per Alauda Ruiz de Azúa i protagonitzat per Laia Costa ‘Cinco lobitos’. El curtmetratge ‘Harta’, de Júlia de Paz, s’ha emportat l’estatueta de la seva categoria, mentre que ‘Sis nits d’agost’, de Ventura Durall, ha estat distingit amb el premi a millor pel·lícula per a televisió.
Un minut d’aplaudiments en record a Villaronga
La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha reivindicat el llegat d’Agustí Villaronga i ha dit que s’ha mort “un dels grans, el més gran no només del cinema català, sinó europeu i en majúscules”, una afirmació que ha posat el públic dempeus i aplaudint durant més d’un minut.
El vicepresident de l’entitat, Carlos R. Ríos, ha pres llavors el relleu per reclamar que el cinema català no només visqui de premis, sinó que continuï treballant per “cultivar l’imaginari audiovisual d’un país”. Des de l’Acadèmia han reivindicat la necessària “simbiosi” de les produccions per fer que el cinema independent català “realci la veu al món” i el comercial “reforci la indústria”. “El públic ha de tenir tot tipus de cinema català i en català al seu abast”, ha afegit Ríos. La gala també ha servit per reivindicar un 2 % del pressupost dedicat a la cultura.
Qui també ha recordat el cineasta mort aquest diumenge ha estat el Gaudí d’honor d’aquest any, Jaume Figueras. Figueras ha assegurat que si la collita del 2022 ha estat tan enriquidora, la del 2023 promet “moltíssim”.
