La tradició de fer cagar el tió ha arrelat com un dels elements nadalencs més comuns a Catalunya. Malgrat que se’n desconeix l’origen, a moltes llars el tió és converteix pràcticament en un membre més de la família durant les festes de Nadal. Les famílies l’acullen, l’alimenten i, per Nadal, en recullen els fruits.
De fet, el tió no és més que un tronc o una soca de llenya que es cremava a la llar de foc. Arreu del món hi ha diverses tradicions que beuen d’aquest concepte però a Catalunya s’ha representat d’una forma molt visual. Segons Amadeu Carbó, membre del Consell de Cultura de Barcelona, era normal agafar un tronc capfoguer i picar-lo “perquè regali i ens doni llaminadures, regals…”.
Com arriba el tió a les llars?
Cada casa és un món, i amb les tradicions passa el mateix. Carbó explica que hi ha tantes varietats de rebre el tió com famílies. En algunes cases el tió apareix a qualsevol racó de la llar, en canvi, hi ha famílies que el van a buscar al bosc o que els “cau del cel”, afegeix Carbó, i explica que les tradicions familiars, com la imaginació, “no tenen límit”.
Un rentat d’imatge determinant
El tió mai no havia estat tan popular com fins ara. De fet, a mitjans del segle XX, va caure en una forta decadència. Un canvi d’aparença, però, el va rellançar. Tal com explica Amadeu Carbó, personificar-lo amb l’expressió facial i una barretina el va repopularitzar “sobretot en el context urbà”.
El fet de fer-lo infantil i posar-li cara i barretina el va rellançar sobretot en el context urbà
El tió sempre s’havia relacionat amb les necessitats més bàsiques, com el foc o la llar. La societat en què vivim, però, l’ha convertit en “un corn de l’abundància”. Malgrat “aquest consumisme, l’essència segueix intacta”, assegura Carbó.
Conviure amb els nouvinguts
En els darrers anys, un personatge nou ha irromput dins del panorama nadalenc. Es tracta del Pare Noel, amb qui el tió comparteix protagonisme. Els Reis Mags han arribat una mica més tard i han suposat “la rematada final”, segons explica Carbó.
