L’Orfeó L’Eco de Catalunya ha celebrat enguany el 120è aniversari de l’entitat. Com a acte final, L’Eco ha preparat una exposició que recull documents i fotografies que repassen la història de l’orfeó des de la seva fundació el 1889 i fins a l’actualitat. La mostra es pot veure a la Biblioteca Can Fabra.

El cant coral resisteix al llarg de tot el S.XX

L’Orfeó L’Eco de Catalunya va néixer el 1889 de la mà del mestre Josep Maria Comella, compositor, organista i subdirector de l’Orfeó Català fins al 1938. L’entitat va néixer com un cor exclusivament masculí. Uns anys més tard, però, va començar a incorporar les primeres veus femenines i va esdevenir orfeó el 1908. Des de llavors, l’entitat no ha aturat mai l’activitat musical ni en els moments més difícils com durant la Guerra Civil o durant els anys de dictadura. Tot i que l’entitat coral va arribar a tenir més d’un centenar de cantaires, actualment en formen part una quarantena. Actualment la majoria dels membres de l’orfeó tenen una edat avançada, però esperen poder reobrir el proper curs la secció infantil. L’objectiu és seguir cultivant el cant coral a Sant Andreu.

L’Eco, una entitat cultural andreuenca

L’Orfeó L’Eco de Catalunya és la coral més antiga de Sant Andreu. L’entitat ha estat sempre molt arrelada al territori i al llarg dels més de 100 anys d’història ha tingut diverses seccions culturals com teatre, sardanes i excursionisme. Actualment només manté activa la secció coral que sobretot participa en trobades i intercanvis. “En els moments més àlgids de l’entitat, vam arribar a tenir més de 100 cantaires sobre l’escenari. Per a una coral, això no és fàcil” explica l’historiador i membre de l’Orfeó L’Eco de Catalunya, Jaume Seda.

Destacat arxiu documental, encara incomplet

L’exposició que es pot veure a la Biblioteca Can Fabra mostra una petita part de les fotografies i documents que conserva l’entitat des de la seva fundació. I és que L’Eco de Catalunya es caracteritza per conservar una gran quantitat de materials de Sant Andreu de finals del segle XIX i XX com fotografies i partitures.

Tomàs Fàbregues va aportar molts documents. Però n’hi havia molts més. Acabada la Guerra Civil, es van emportar molts d’aquests objectes i papers. I no ens els han tornat, encara estan a l’arxiu de Salamanca. ”
Jaume Seda, historiador i membre de l’Orfeó L’Eco de Catalunya

Un dels documents més destacats de l’entitat és la partitura de L’Eco Sagrat. Es tracta de l’himne de l’entitat. La cançó és lletra del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglésias i la música és obra de Josep Maria Comella.