El Casal de Barri de la Prosperitat fa 35 anys renovant la decoració de la façana de l’equipament. El projecte triat és obra de l’artista mexicà Agustín Santoyo i s’ha pintat de forma col·lectiva amb el veïnat durant dues jornades al maig. Santoyo va supervisar i rematar el mural.
Per dissenyar-lo, Santoyo es va basar en les idees recollides entre usuaris i veïns sobre fets o esdeveniments que defineixin el barri. D’aquí n’han sortit les figures amb cossos de persones i caps d’animal, que mostren un ocell, un picot, jugant amb la bola del món a vòlei platja de la Prospe beach, o veïns en procés de fer una pinya castellera. “M’agrada jugar amb les metàfores i simbolisme. Normalment, es pinta el castell, però vaig preferir deixar-ho en procés de construcció, com aquesta lluita de Nou Barris per anar construint i integrant”, afirma Santoyo.
També hi ha simbolisme en les figures mig animal i mig persona. “Volia mostrar la diversitat sense ser explícit. Són aus migratòries, animals d’aquí i d’altres llocs. Hi ha diferents cossos i generacions”, afegeix l’artista.
Una façana que renova l’aspecte cada cert temps
Es tracta de la façana que toca a la plaça d’Àngel Pestaña, que cada cert temps es repinta amb dissenys consensuats pel veïnat i usuaris del casal de barri. Habitualment, els murals recullen aspectes característics de la Prosperitat, com el vòlei platja de la Prospe beach, les festes majors, de San Xiveco, o els grups del casal, per exemple.
Aquest cop, però, el mural du el segell d’Agustín Santoyo. El seu art es basa sobretot en patrons inspirats en la cultura popular, les artesanies i els teixits tradicionals mexicans i llatinoamericans. Traduït a la façana del casal de barri, el mural és una explosió de traços puntillistes, colors i figures d’animals, sobre un fons blanc. “La intenció és que semblés un brodat, com un simbolisme del teixit social, explica l’artista. Ha estat una experiència molt maca. Hi involucres el veïnat i això fa que el cuidin i s’hi sentin implicats”.
35 anys de Casal de Barri de la Prosperitat
El casal és una realitat avui dia, 35 anys després de l’estrena oficial, el 1988, gràcies a la lluita veïnal que el va reivindicar als anys setanta i vuitanta. Els plans per a aquell solar eren uns altres, però el veïnat va sortir al carrer per reclamar la necessitat de tenir un equipament que centralitzés activitats i lleure. Fins i tot, van omplir de cotxes abandonats el forat de les obres que Fecsa havia començat a l’espai que actualment ocupa el casal.
Finalment, el veïnat va aconseguir l’equipament i el mantenen amb autogestió veïnal. S’ha convertit, com pretenien, en el centre neuràlgic de la vida cultural, festiva i reivindicativa de la Prosperitat.
