El Teatre Akadèmia recupera el clàssic contemporani ‘Per un sí o per un no’. Un text de la novel·lista francesa Nathalie Sarraute que s’ha representat més de 600 vegades i té fins i tot versió cinematogràfica. La versió de l’Akadèmia la interpreten Isabelle Bres i Maria Pau Pigem, sota direcció d’Elena Fortuny i amb una breu intervenció de Daniel Cuello-Esparrell. L’adaptació és d’Albert Tola.
L’obra planteja una conversa entre dues velles amigues que van al teatre. Inicialment és com un peix que es mossega la cua: un seguit de retrets que ha d’entomar la dona número 1, per com va dir alguna cosa, un dia, a la dona número 2. Estirant el fil d’allò que es va dir o deixar de dir s’evidencien dues maneres d’entendre la societat irreconciliables. La número 1, pràctica, amb els peus a terra per actuar; la número 2, etèria, somiadora. “Dos alter ego de l’autora”, assevera la directora.
Obra breu molt representada
No deixa de ser curiós que una peça inicialment de radioteatre, de 45 minuts, hagi estat muntada centenars de vegades. A casa nostra, la van dur a escena Josep Maria Flotats i Juanjo Puigcorbé el 1986. No és estrany que Puigcorbé hagi assistit a l’estrena al Teatre Akadèmia. I assegut, a més, a tocar d’una de les actrius en la primera escena.
La darrera versió que es va poder veure a Barcelona va enfrontar Lluís Soler i Xavier Boada, substituït més endavant per Manel Barceló. La qüestió del gènere és del tot irrellevant per a l’autora, Nathalie Sarraute.
