La col·locació tradicional dels músics d’una orquestra dalt de l’escenari està pensada perquè el director rebi tota la sonoritat dels instruments. Ara bé, l’estudi presentat per l’OPAM i l’ESMUC demostra que també pot causar lesions auditives als intèrprets per la llarga exposició a nivells alts de decibels.
Segons la investigació, 80 decibels és el llindar màxim a què es poden exposar els músics sense posar en risc l’oïda a mitjà i llarg termini. Els intèrprets de la secció de vent i el director, situats al centre de l’escenari, reben una pressió acústica de 90 decibels. L’estudi determina que flautistes, clarinetistes, oboistes i altres músics d’aquesta família d’instruments només haurien de tocar entre 12 i 30 minuts en aquesta disposició. A la pràctica, però, els assajos d’orquestra duren una mitjana de dues hores i mitja.
Els instruments de corda es troben en un segon nivell de risc, ja que s’exposen a sons d’entre 80 i 85 decibels. L’OPAM considera que els violinistes, arpistes i contrabaixistes poden tocar amb l’orquestra entre tres i quatre hores sense arriscar-se a patir lesions auditives.
La resta de músics de corda i la secció de percussió són els que suporten uns nivells d’exposició més baixos. La seva oïda podria estar sotmesa a aquest nivell acústic durant 10-12 hores sense perill.
L’estudi es posarà en pràctica el proper 20 de juny en un “concert segur” a Manresa. Els músics de la Camerata Simfònica ESMUC Quartet Casals es col·locaran de tal manera que el so dels instruments s’encari cap a fora de l’orquestra.
