Un gran èxit cinematogràfic i musical dels anys vuitanta ‘Flashdance’, estrena versió escènica al Teatre Tívoli. L’estrena suposa el desembarcament a Espanya d’una potent companyia productora de musicals britànica amb seus a d’altres països: Selladoor. Havia muntat prèviament ‘Flashdance’ en anglès i ara ho fa en versió castellana. Tot i que Selladoor ha obert oficina a Madrid, ha decidit estrenar primer a Barcelona, perquè, segons comenten, el públic és més exigent. La pel·lícula ‘Flashdance’ va ser un rotund èxit de taquilla al 1983 (tercera més vista als EEUU), i la seva banda sonora editada en disc no es va quedar curta: 700.000 còpies venudes. La va dissenyar Giorgio Moroder, qui va signar també el tema central del film, ‘Flashdance…what a feeling’.
Flashdance, història de superació personal
Per temàtica s’assembla a ‘Fama’, un altre èxit d ela mateixa època. L’Alex Owens, la protagonista, és una noia de Pittsburg, la ciutat de l’acer, que treballa de soldadora durant el dia i balla en un cabaret de mala mort de nit. El seu somni és ser admesa en una prestigiosa acadèmia de ball. Una història de superació personal que fa seva l’actriu barcelonina d’origen cubà Chanel Terrero, encarnant el personatge. Al repartiment hi ha també Sam Gómez, Clara Alvarad, Alexandra Masangkay, Cecilia López, Nacho Vera o Miguel Ramiro, entre d’altres. es tracta d’una producció ambiciosa, amb 12 intèrprets, cos de ball i 6 músics en directe. L’ha dirigit el productor i responsable de l’adaptació JC Storm, qui ha comptat amb Vicky Gómez per a les coreografies, adaptades a un tipus de dansa més actual.
