L’arribada a Barcelona d’una sucursal del museu Hermitage segueix sent incerta. El projecte no compta, per ara, amb la benedicció de l’Ajuntament. De fet, en declaracions a l’ACN, el comissionat de Cultura de l’Ajuntament, Joan Subirats, fins i tot admet que no és una iniciativa que des del Consistori “sentin la necessitat de tirar endavant”. El comissionat vol garanties que el projecte serà “rendible econòmicament” perquè en cap cas el consistori hagi d’acabar assumint el manteniment de la franquícia quan “ja té i és present” als seus “propis” equipaments culturals. A més, es demana si tindrà la “qualitat artística necessària” i admet que el va sorprendre “el poc espai expositiu” previst al projecte que li va mostrar fa uns mesos la directora executiva, Rosa Carretero. Per decidir si es dona el vistiplau al projecte, l’Ajuntament ha encarregat tres informes (econòmic, artístic i urbanístic) que espera tenir sobre la taula després de l’estiu.
El possible desembarcament de la franquícia de la pinacoteca russa es va anunciar per primera vegada l’any 2012, però, sis anys després, el projecte segueix encallat i pendent que el govern municipal prengui una decisió definitiva.
A hores d’ara, el que sí que han aconseguit els seus impulsors és el canvi d’usos de la nova bocana del Port de Barcelona, necessari per poder instal·lar-hi l’equipament. La modificació es va acordar entre el Port i l’Ajuntament de Barcelona el passat mes de gener, tot i que l’alliberament de 14.000 metres quadrats per a ús públic i cultural no preveu explícitament a què es destinaran. “El canvi d’usos es va fer, d’usos comercials a també culturals, i des d’aquests punt de vista les possibilitats que el projecte tiri endavant hi són”, constata Joan Subirats.
No obstant, el responsable cultural de l’Ajuntament és clar: “No és una iniciativa que sentim la necessitat de tirar endavant”, comenta tot insistint en el caràcter “privat” del projecte i recordant que el consistori “ja té i és present” als seus “propis” equipaments culturals.
D’una banda, els recels del comissionat passen per la “rendibilitat” econòmica del projecte. “Per nosaltres és molt important que l’aparent rendibilitat de l’operació sigui suficientment sòlida perquè no acabi rebotant-nos i que des de l’Ajuntament haguem d’assumir el manteniment de la franquícia”, diu referint-se a algunes experiències fallides en “iniciatives anteriors en altres ciutats”. Subirats no vol, tampoc, que es reprodueixi el model de sub-seu que l’Hermitage té a Amsterdam on, segons remarca, “hi ha una part molt important de protagonisme de l’ajuntament, amb una col·lecció de pintura holandesa i un programa educatiu potent”.
D’altra banda, Subirats exposa que el projecte museístic “ha de tenir la qualitat artística necessària perquè des de l’Ajuntament es vegi amb bons ulls”.
En aquest sentit, revela que quan “fa uns mesos” la directora executiva de l’Hermitage a Barcelona, Rosa Carretero, li va mostrar el projecte, el van “sorprendre el poc espai expositiu que hi havia en conjunt” en relació als metres quadrats de l’equipament, així com els “molts espais dedicats a botigues, restaurants, etc”. “No sé si és el darrer projecte en què estan treballant”, concedeix amb tot el comissionat.
A l’espera de tres informes
Per tot plegat i segons informa Subirats, l’Ajuntament ha encarregat tres informes “a tres especialistes”: un, sobre el projecte econòmic de l’Hermitage; un altre, sobre l’artístic; i un tercer, sobre l’urbanístic. “Estem a l’espera de rebre’ls per assegurar-nos que aquests tres aspectes estan prou ben coberts”, diu Subirats sobre uns informes que han d’arribar “després de l’estiu”.
“També hem de saber com s’acaba concretant ara aquest projecte”, afegeix. Subirats es refereix a la recent desaparició de Jorge Wagensberg, que assumia les funcions de director artístic i científic del museu. “Hem de veure com es concreta ara el projecte, perquè no sabem quines repercussions ha tingut la seva lamentable desaparició en la seva continuïtat”, apunta.
