De fet, Miró volia desvincular-se de les autoritats i no va assistir a la inauguració de l’obra. El periodista Javier Ortega Figueiral explica que Franco havia mort feia un any però encara era una etapa delicada: “Miró estimava molt la ciutat però no estava d’acord amb la dictadura. A la inauguració del mosaic van venir autoritats, però ell no va venir”.
Amb el seu estil habitual, l’obra de Miró dona la benvinguda a tothom qui arribava a la ciutat per mar. Es tracta d’un dibuix que pot passar per alt a peu de carrer, però que a vista d’ocell s’aprecia fàcilment. S’hi pot veure el mar, de color blau, i una fletxa que apunta cap al centre de la ciutat.
L’elaboració del mosaic va suposar un repte per a l’artista, ja que havia de crear la primera peça trepitjable però havia d’evitar un desgast excessiu. Per aconseguir-ho, va col·laborar amb l’arquitecte Josep Lluís Sert i els ceramistes Josep Llorens Artigas i Joan Gardy Artigas, fill del primer. Tots tres van formar part dels quatre regals que Miró volia deixar a Barcelona: el mosaic del ‘Pla de l’Os’ de la Rambla, el mural a la Terminal 1 de l’aeroport, la Fundació Miró i una escultura al Parc Cervantes que mai no es va arribar a fer.
