L’escriptor Carlos Ruiz Zafón ha mort la matinada d’aquest divendres als 55 anys d’edat. L’autor d’obres com ‘L’ombra del vent’ ha perdut la vida a Los Angeles, on residia, a causa del càncer que se li va detectar fa dos anys. Nascut a Barcelona el 1964, Zafón també ha estat l’autor d’altres obres d’èxit com ‘El laberint dels esperits’.
Zafón es va donar a conèixer el 1993 amb ‘El príncep de la boira’ que, juntament amb ‘El palau de la mitjanit’ i ‘Les llums de setembre’, forma la trilogia de la Boira. Cinc anys més tard va publicar ‘Marina’. Però no va ser fins al 2001 quan es va convertir en un dels grans fenòmens literaris contemporanis amb la publicació de ‘L’ombra del vent’. Aquesta va ser la primera novel·la de la saga d’El Cementiri dels Llibres Oblidats.
Un dels millors novel·listes contemporanis
L’editorial Planeta ha confirmat la mort de l’escriptor en un comunicat: “Avui és un dia molt trist per a tot l’equip de Planeta que el va conèixer i va treballar amb el durant 20 anys, en els que va forjar una amistat que transcendeix l’àmbit professional”. L’editorial el situa com a un dels autors més reconeguts de la literatura internacional dels nostres dies i l’escriptor espanyol més llegit en tot el món després de Cervantes. De fet, les seves obres han estat traduïdes a més de 50 idiomes.
La Barcelona de ‘L’ombra del vent’
‘L’ombra del vent’ és l’obra més coneguda de Zafón i permet descobrir racons de la ciutat de Barcelona que s’ambienten a la novel·la. Al número 32 de l’avinguda del Tibidabo hi ha el Palauet Aldaia. És el lloc on arriba el protagonista de la novel·la seguint la pista d’una carta enviada a l’autor de ‘L’ombra del vent’. Aquesta zona de Barcelona està molt lligada a la vida de Zafón. L’escriptor va treballar en aquesta mateixa avinguda per una agència de viatges i va estudiar als Jesuïtes de Sarrià, a prop del passeig de la Bonanova.
L’Arc del Teatre, la plaça Reial, l’Ateneu Barcelonès o la plaça de Sant Felip Neri són altres espais que retrata l’obra. Tots aquests indrets són un homenatge literari a una Barcelona desapareguda que l’autor va recuperar de la seva memòria juvenil, però sense cap intenció històrica.
