D’on prové el nom?

L’etimologia de la paraula “mona” no és clara. Hi ha tesis que apunten a la “muna” de l’àrab antic, altres l’atribueixen al “monus” llatí o, fins i tot, al grec “munus”. En tots els casos, coicideixen amb el significat, “regal” o “ofrena”. El diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua de 1783 defineix la mona com una coca amb ous típica de la Pasqua a Catalunya, València i Múrcia.

La tradició de la mona representa la fi de les abstinències de Setmana Santa. En els inicis del cristianisme, es prohibia menjar carn, llet i ous durant la Quaresma. Els ous que es col·loquen en aquest pastís representen el principi de la vida. De fet, l’ou de Pasqua és símbol de la resurrecció primaveral a tot Europa.

La tradició

Tal com mana la tradició, els padrins o els avis regalen la mona als nens. La mona havia de portar tants ous com anys tingués l’infant que la rebia. Quan el nen complia els 12 anys se li regalava l’última mona, amb 13 ous que marcaven el punt final de la tradició. Normalment, es deixava de fer aquest obsequi quan els fillols rebien la primera comunió. Era costum que les famílies es reunissin després de missa de Dilluns de Pasqua per menjar la mona plegats.

Com han evolucionat les mones?

La mona tradicional de Catalunya té forma de tortell amb ous durs. Aquesta varietat és la que més s’assembla a la mona original. A mitjan segle XIX, aquests pastissos van perdre la seva senzillesa i s’hi van incorporar guarniments: ametlles ensucrades, confitures, anissos, i els ous pintats. Posteriorment, els ous durs es van canviar pels ous de xocolata.

Les mones actuals tenen una base de pa de pessic, mantega i xocolata i es guarneixen amb plomes, ous o altres figures de xocolata, pollets i figuretes de plàstic.