(ACN) El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha incorporat al seu fons quatre fragments de la portalada romànica del monestir de Sant Pere de Rodes atribuïts al Mestre de Cabestany. Estan treballats amb marbre blanc i podrien haver format part dels cicles bíblics que decoraven la gran portalada del cenobi (esculpida al segon terç del segle XII i destruïda al segle XIX). Els fragments s’han comprat per 250.000 euros a les galeries Artur Ramon Art, Palau Antiguitats i Clavell & Morgades Antiguitats. Només una de les peces s’havia exposat abans; les altres tres, inèdites, es mostraran ara per primera vegada al MNAC. Representen dos caps, un petit fragment d’indumentària i la part inferior d’un personatge d’una escena de curació d’una dona.
Les peces escultòriques, atribuïdes al Mestre de Cabestany i al seu taller, s’han adquirit per 250.000 euros i passen a formar part de la Col·lecció Nacional, que, any rere any, el MNAC incrementa amb noves adquisicions. Abans de comprar-les, tècnics especialistes del museu les han examinat en diferents ocasions.
Tres peces inèdites
Només una de les peces s’havia exposat i publicat abans. Les altres tres són quasi inèdites i ara es mostraran per primer cop al gran públic. Estan treballades en marbre blanc i integraven figures humanes i escenes historiades datades entre el 1160 i el 1163. Representen un cap, un segon cap amb part de l’espatlla dreta, un fragment de la part inferior d’un personatge pertanyent a una escena neotestamentària de curació d’una dona i un petit fragment d’indumentària.
Mestre de Cabestany, un escultor destacat del romànic
Aquestes peces podrien haver format part dels cicles bíblics que decoraven la gran portada de l’església de Sant Pere de Rodes, construïda al segon terç del segle XII i destruïda durant el primer terç del segle XIX. Per unanimitat, la portalada s’ha atribuït a l’escultor anònim conegut com a Mestre de Cabestany, artista equiparable al que en pintura representa el Mestre de Sant Climent de Taüll.
“L’ingrés de les peces al Museu Nacional contribuirà a omplir el buit que hi ha actualment sobre l’escultura del Mestre de Cabestany, un dels artistes romànics més originals i prolífics, atès que va ser actiu a Catalunya, Navarra, el Rosselló, Occitània i la Toscana”, subratlla la Generalitat. Malgrat ser un artista anònim, és una de les figures més singulars i estudiades de tota l’escultura romànica, amb una bibliografia de caire internacional. Amb aquesta adquisició, es podrà explicar al Museu Nacional una altra de les obres mestres de l’art català medieval a través d’un espai dedicat al monestir de Sant Pere de Rodes, al costat d’altres centres d’escultura en pedra com Ripoll i, sobretot, dels grans conjunts de pintura mural.
Passatges evangèlics
Al segle XII, sota el patrocini dels vescomtes de Peralada, es va esculpir la portalada de l’església, actualment desapareguda a causa de l’espoli. Les úniques restes que se’n conserven a la ubicació original es troben a les dues bandes inferiors de la porta principal. Són dos fragments de marbre, esculpits amb motius vegetals, animals fantàstics i caps humans. La resta de la portalada es va dispersar i molts elements van anar a parar a mans de col·leccionistes.
La portalada es caracteritzava per una abundant figuració, que representava passatges evangèlics, amb les característiques pròpies del treball del Mestre de Cabestany, com l’ús de la tècnica del trepant i de models romans en la composició que el mestre va aprendre a partir de l’observació de sarcòfags paleocristians.
Mil·lenari de l’església
L’adquisició coincideix amb l’any en què se celebra el mil·lenari de la consagració de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes, d’on són originàries les peces escultòriques. La consagració, que va tenir lloc el 5 d’octubre del 1022, va comportar la consolidació dels dominis del monestir a principis del segle XI i l’inici d’un llarg temps d’esplendor que, com destaca la Generalitat, “avui es veu reflectit en el conjunt de construccions del monument, que l’han convertit en un dels més estimats i admirats de Catalunya”.
