És la Primera Guerra Mundial vista a través dels ulls d'un cubista que va viure, i veure, el primer esdeveniment bèl·lic del segle XX des de França. Una desena d'artistes estrangers buscaven la manera de no perdre l'efervescència que havien viscut la pintura i l'escultura només un parell d'anys abans. Tot i això, Pablo Picasso, Juan Gris o Diego Rivera, no es resignaven a la nova realitat. CHRISTOPHER GREEN, comissari de l'exposició "Tens la cultura popular al teu voltant, que és el món, dominada pel món, les imatges a la premsa... No pots ignorar el món. Per això, la gent que ha fet aquestes obres a l'exposició estaven en una situació que no podien ignorar i en moltes ocasions refusen aquest món." Més de 60 obres, entre pintura, escultura, gravats i dibuixos componen aquesta mostra que es pot veure al Museu Picasso. L'exposició, sota el nom "Cubisme i guerra" porta, per primera vegada a Barcelona, la relació dels dos elements. Les cinc sales pretenen ser una narració cronològica entre els anys 1913 i 1919 que volen mostrar l'evolució del moviment cubista entre els artistes que van sobreviure a les trinxeres, però, sobretot, els no combatents. "Per tant què havien de fer? Continuar amb la feina que eren capaços de fer, que era mantenir-se viu tot i la massacre, quelcom que Matisse deia que sempre havien de fer." De fet, Matisse era massa gran per anar a la guerra, però, a la mostra, hi tenen un paper més destacat artistes com Maria Blanchard i Gino Severini. Aquesta nova visió de la guerra més important d'ara fa un segle es podrà veure fins al 29 de gener.

El Museu Picasso acull, per primera vegada a la ciutat, una exposició que estudia la relació del cubisme amb la Primera Guerra Mundial, titulada “Cubisme i guerra. El cristall dins la flama”. La mostra reuneix més de 60 obres, realitzades entre 1913 i 1919, d’una desena d’artistes com Pablo Picasso, Juan Gris i Diego Rivera.

Diversos artistes estrangers van viure el primer esdeveniment bèl·lic del segle XX des de França, ja que van canviar la seva residència. Segons el comissari de l’exposició, Christopher Green, els artistes es negaven a veure el nou món fruit de l’esclat de la guerra i pretenien mantenir l’efervescència artística del món de la pintura i l’escultura de pocs anys abans.

La seixantena d’obres, segons Green, entre les quals hi ha pintura, escultura, gravats i dibuixos, mostren la voluntat dels artistes d’ignorar la temàtica que dominava durant l’època a tot el món. Les cinc sales pretenen ser una narració cronològica entre els anys 1913 i 1919 que volen mostrar l’evolució del moviment cubista entre els artistes que van sobreviure a les trinxeres, però, sobretot, també aquells qui no van combatre.

Entre els artistes que es poden veure en la mostra també hi ha María Blanchard i Gino Severini, i Georges Braque i Fernand Léger, dos dels qui van sobreviure a la guerra. Henri Matisse, un dels artistes francesos més destacats del segle XX, també hi és present amb obres com ‘Carbasses’, datada de l’any 1916. La mostra es podrà veure fins al 29 de gener.