‘Hallo’ funciona com una peça de teatre de l’ absurd i una metàfora de l’existència. El personatge viu en un univers que se li gira en contra un cop rere l’altre. Un apartament que se li plega al damunt, per exemple. Viu descol·locat en un món que el governa. El muntatge és tècnicament complex, amb una escenografia en permanent mutació, que remet sovint a un aparador, evocant del món del consum.
Zimmermann, que de jove havia treballat precisament dissenyant aparadors, es considera a si mateix un actor físic. Es va formar al Centre Nacional de les Arts del Circ, a França, i duu ja vint anys de carrera a l’esquena.
