Al Maresme hi ha una població que s’anomena Calella. I el seu nom és, només, Calella; res de “Calella de la costa”. Amb tot, aquesta manera d’anomenar la població maresmenca —per diferenciar-la de Calella de Palafrugell, a la Costa Brava— s’imposa tossudament al nomenclàtor oficial. Un fenomen que no és aïllat i que passa molt més del que ens pensem. L’exemple clar el tenim a Barcelona —ciutat coneguda com a “Barna”, tot i aquest cas mereix un episodi a banda— amb els búnquers del Carmel. És aquest el seu nom oficial?
La resposta és clara: no. I, per ser precisos, és el de bateries antiaèries del turó de la Rovira. Però per què gairebé tothom els anomena així?
El pes de la toponímia popular
No hi ha res que reculli millor els mites, les llegendes i altres fenòmens de dubtosa credibilitat que Google. Així que, si a aquest motor de cerca li preguntem per “búnquers del Carmel” o per “bateries antiaèries del turó de la Rovira“, les dades de la resposta s’imposen: de la primera nomenclatura —la incorrecta— apareixen 89.900 resultats i, de la segona, —la correcta— n’apareixen només 6.820 resultats.
Ara bé, és el mateix un búnquer que una bateria antiaèria? La resposta altra vegada és no. Tot i que són elements militars defensius, la diferència és substancial.
La defensa: activa o passiva?
Aquest concepte és el que distingeix una bateria antiaèria d’un búnquer: la manera com s’usen aquests recursos defensius en cas d’un conflicte armat. Un búnquer és un refugi, generalment de ciment armat, usat en la defensa antiaèria, mentre que una bateria antiaèria és un conjunt d’armes i sistemes de suport destinada a la defensa contra aeronaus.
És a dir, una bateria està dissenyada per repel·lir de manera activa un atac aeri, mentre que un búnquer és un espai on refugiar-se i protegir-se d’un atac aeri. I al turó de la Rovira no hi ha pas búnquers: hi ha una bateria antiaèria construïda durant la Guerra Civil (1936-1939) per defensar la ciutat dels atacs de l’aviació feixista italiana, que va col·laborar amb el bàndol franquista.
Malgrat tot, se’ls coneix popularment com els búnquers del Carmel i és una denominació que ha quedat ben arrelada entre els ciutadans.
Els visitants què en saben?
Les bateries antiaèries del turó de la Rovira es van incorporar, com a part de l’oferta del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), el 2011 i van començar a ser restaurades el 2014, per ser estrenades com a element museïtzat l’any següent. I, des de llavors, la promoció a les guies oficials d’aquest enclavament —massivament a les xarxes socials— l’han convertit en indret de peregrinació de turistes que, principalment, hi pugen per contemplar les vistes panoràmiques de la ciutat durant la posta de sol.
Però, què saben aquests visitants d’aquest lloc? Doncs, lleugerament, alguna cosa. Alguns tenen nocions que des del turó s’havia “combatut l’aviació feixista durant la Guerra Civil”, i d’altres, admeten saber que “és un lloc històric“. Ara bé, sobre si l’indret és un museu a l’aire lliure o no, bona part dels turistes amb qui hem parlat reconeix no saber-ho.
