Josep Domènech i Estapà va ser un arquitecte prolífic de Barcelona, que va idear els edificis públics més importants de la ciutat des de mitjan segle XIX fins a principis del XX. Quan a Catalunya va esclatar el Modernisme, Domènech i Estapà el va menysprear i va seguir amb el seu estil propi geometritzant i simètric i va crear edificis monumentals, com la Reial Acadèmia les Ciències i Arts de Barcelona o l’Hospital Clínic.
Enemic del Modernisme
La seva trajectòria va quedar eclipsada per l’obra dels seus coetanis modernistes i se n’ha parlat ben poc. Ara, l’historiador de l’art Sergio Fuentes vol reivindicar la figura d’aquest arquitecte amb el llibre ‘Josep Domènech i Estapà (1858-1917). Entre la ciència i l’arquitectura’, fruit de sis anys de recerca, que parla en profunditat de la vida i obra de l’arquitecte.
Arquitectura i ciència
Domènech i Estapà era arquitecte però també científic, i va presidir la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona del 1912 al 1914. Per això el seu estil era tan geomètric i racional. Feia edificis colossals i eclèctics, amb elements de diverses èpoques de l’arquitectura, com els maons del mudèjar de l’edifici del CosmoCaixa o les columnes neoegípcies de l’entrada de l’Observatori Fabra. A més, considerava que els observatoris eren la tipologia arquitectònica pròpia del segle XIX i que els arquitectes del futur s’hi fixarien com a exemple.
Monàrquic i anticatalanista
L’arquitecte va idear molts edificis vinculats amb l’Estat, com la Model, i va donar visibilitat a la monarquia espanyola. Va lluitar contra el catalanisme polític i estava en contra del Modernisme perquè creia que era una mera còpia de la natura sense una anàlisi arquitectònica rigorosa. Una de les seves crítiques va ser a Antoni Gaudí sobre la façana del Naixement de la Sagrada Família, que va definir com “un museu d’història natural que no s’hauria de considerar una obra arquitectònica”.
