Amb 25 anys, Josep Domènech i Estapà es va fer amb el càrrec d'arquitecte municipal del barri. Era l'any 1883 i la seva obra va ser l'inici del Sant Andreu modern. SERGIO FUENTES, doctor en història de l'art "Domènech i Estapà desenvoluparà un paper protagonista per intentar modernitzar Sant Andreu, intentar posar-ho a l'altura dels pobles més moderns en àmbit espanyol." La reforma de la parròquia de Sant Andreu del Palomar va ser el projecte més destacat de Domènech i Estapà al poble (poble o barri??). Primer va reconstruir la cúpula que havia de ser majestuosa. SERGIO FUENTES, doctor en història de l'art "Per això Domènech i Estapà proposa una cúpula de doble tambor amb una estructura de ferro molt moderna i que aporta aquesta dimensió tan monumental al conjunt de Sant Andreu." També va fer tres retaules per decorar l'interior de la parròquia i va iniciar la reforma de la façana a final del segle XIX. Aquesta, però, a dia d'avui, encara continua inacabada. SERGIO FUENTES, doctor en història de l'art "Demostra que era una faça més monumental amb dues torres, cada una franquejant l'entrada reutala que tenim i eren dues torres que a més anaven encupulades, o sigui, que tenien una cupuleta més que feia joc amb la cúpula gran que hi ha darrere." Domènech i Estapà també va construir algunes cases del Fabra i Puig actual, va idear un sistema per modernitzar el sistema hidrogràfic de Sant Andreu i va dissenyar una peixateria per a la plaça del Mercadal.

Josep Domènech i Estapà va ser l’arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar durant 14 anys, fins que l’antic poble es va annexionar a Barcelona. Domènech i Estapà és el responsable del disseny de la parròquia de Sant Andreu de Palomar i de la modernització dels sistemes hidràulics de la zona.

Josep Domènech i Estapà va ser nomenat arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar el 1883, no sense polèmica perquè es tractava d’un jove arquitecte afí als partits monàrquics de l’època i de reconeguda identitat espanyolista. Això va ser motiu de discussions polítiques i controvèrsia però Domènech i Estapà va ostentar el càrrec d’arquitecte municipal durant 14 anys. Durant aquest temps un dels seus objectius va ser transformar el municipi amb l’objectiu de posar-lo a l’altura d’altres pobles importants del pla de Barcelona. Per aquest motiu, va impulsar diferents obres i reformes urbanístiques que segueixen vigents en l’actualitat.

L’església de Sant Andreu de Palomar

Domènech i Estapà és el responsable del disseny de la cúpula de l’església de Sant Andreu de Palomar. Segons explica el doctor en història de l’art Sergio Fuentes, “es tracta d’una cúpula de doble tambor amb una estructura de ferro molt moderna i que aporta unes dimensions monumentals al conjunt. Era una de les més elevades del pla de Barcelona i donava importància al poble de Sant Andreu de Palomar”. La cúpula va trigar un any a enllestir-se. A continuació es va fer la façana de la parròquia tot i que per motius econòmics va quedar inacabada. Diu Sergio Fuentes: “Els plànols que es conserven demostren que la façana de la parròquia havia de tenir dues torres, una a cada costat, amb una cúpula cadascuna.” A més del disseny exterior, Josep Domènech i Estapà també va col·laborar en el disseny interior de la parròquia. L’arquitecte és l’autor del retaule major de Sant Andreu, dedicat al patró de la parròquia.

Infraestructures hidràuliques

A finals del segle XIX diverses rieres creuaven el poble de Sant Andreu de Palomar. La falta de mesures higièniques de l’aigua van provocar diversos brots de còlera que van provocar centenars de morts. Per això l’arquitecte municipal va modernitzar els sistemes hidràulics que controlaven l’excés d’aigua de les rieres i evitaven les inundacions. Domènech i Estapà va dissenyar nous pous de recollida d’aigua amb un sistema de palanques modernes que permetien desaiguar les rieres més ràpidament. I també va establir diversos ponts per sobre d’aquestes rieres per facilitar el pas de les persones que hi vivien.

Millores urbanístiques

Durant els 14 anys que Josep Domènceh i Estapà va ser l’arquitecte municipal també va tenir temps a ampliar i obrir nous carrers, refer bodegues i planejar diverses cases del passeig de Santa Eulàlia, el passeig de Fabra i Puig actual. També va dissenyar alguns projectes que no es van arribar a executar mai. Com ara, una espècie de quiosc rodó totalment obert que s’hauria d’haver convertit en la peixateria del municipi. Se’n conserven el plànols i la idea era haver-lo fet a la plaça del Mercadal actual, on avui hi ha el Mercat de Sant Andreu.

Josep Domènech i Estapà va néixer a Tarragona el 7 d’octubre de 1858. El 1860 es va establir a Barcelona amb la seva família i uns anys més tard va estudiar ciències exactes i la carrera d’arquitectura a la Universitat de Barcelona. Posteriorment, va combinar la feina de professor de geometria en aquesta universitat amb la d’arquitecte. És responsable de la presó Model de Barcelona, de l’Observatori Fabra i de la Reial Acadèmia d’Arts i Ciències (el Teatre Poliorama actual) i un dels arquitectes del Palau de Justícia de Barcelona. El 1883 va ser nomenat arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar. Segons publica el doctor en història de l’art Sergio Fuentes, “Josep Domènech i Estapà era un arquitecte molt peculiar i molt eclèctic. Té un lèxic arquitectònic propi que reconeix la seva obra. Destaca per fer ús d’elements com les rodes dentades i els triples arcs i pel colossalisme de la seva arquitectura. A més, té un component futurista perquè introdueix estructures de ferro estranyes no comunes a l’època”. Aquest historiador de l’art ha inventat una terminologia nova que defineix l’estil i la ideologia de Domènech i Estapà: l’estapisme. Sergio Fuentes ha publicat aquest any la primera tesi doctoral sobre la figura de Josep Domènech i Estapà. Part del seu treball conjuntament amb altra documentació inèdita sobre l’arquitecte es publicarà a la tardor. Es podrà llegir en el número de novembre de la col·lecció “Finestrelles”, que edita el Centre d’Estudis Igansi Iglésias (CEII).