Vora 12.000 persones han vingut al Palau Sant Jordi, el mateix recinte on Leonard Cohen, el poeta del romanticisme modern, ja va cantar fa tres anys. La pista del Palau era també aquest cop plena de cadires i, per tant, l'aformanet màxim no era l'habitual del recinte, 18.000 entrades, sinó unes 12.000. Leonard Cohen va sortir amb el pas ferm d'un jovenet, i no d'un cantant de gairebé 80 anys, per encetar la vetllada amb un clàssic amb ressonàncies musicals gregues, 'Dance me to the end of love'. Sis músics i tres coristes, entre les quals, la reputada Sharon Robinson, rigorosament vestits de negre, van acompanyar al cantant. Per a molts, un recital de Cohen és una experiència mística més que una actuació. Quan va interpretar 'Hallelujah' es van poder escoltar uns tímids cors del públic, però fluixets, com per no trencar la màgia. Amb 'So long Marianne', en canvi, els espectadors van ser més agosarats. Altres moments per al record van tenir com a banda sonora 'Suzane' o la inevitable 'Firts we take Manhattan'.
