Miss Tic és un pseudònim artístic. El té tatuat al braç i no es treu les ulleres de sol, potser perquè fan part del personatge que es va dissenyar. És feminista, per descomptat. Fa 30 anys eren molt poques les artistes urbanes a França, i no va ser fàcil fer-se un lloc. Però ella assegura que “les noves generacions són més obertes, molt menys sexistes”. Tot i així es declara més aviat poeta que feminista. Influenciada per les lectures dels surrealistes des de ben jove, n’ha conservat el gust pels jocs de paraules -alguns de ben difícils de traduïr al català- que sempre acompanyen les seves pintades. “No vull transmetre cap missatge, vull deixar la gent lliure d’interpretar”, explica.
Les seves pintades són imponents: les dones -guapes i segures de si mateixes- que representa gairebé són de mitjana real, i sorprenen el vianant que passeja per Montmartre o el 13è districte de París, la ciutat on va néixer. Ara, són efímeres. Per això les fotografia i de tant en tant en fa un llibre. I per aquesta mateixa raó, també pinta quadres, que exposa des de 1986. Va ser una de les primeres a fer de pont entre l’art urbà i les galeries.
