No és casual que la direcció de la Sala Beckett hagi escollit un text de Josep Maria Benet i Jornet, 'La desaparició de Wendy', per inaugurar oficialment la nova seu del Poblenou. El dramaturg encarna, asseguren, els valors que persegueix la sala. Un d'ells, la valentia a l'hora d'abraçar nous corrents i tendències escèniques. L'obra, produïda per la Sala Beckett, narra les vicissituds d'una companyia de teatre que vol estrenar 'Peter Pan' però que es veu obligada a improvisar un nou argument per un problema amb els decorats. El resultat poc s'assembla a una obra per a nens i es converteix en un joc pervers sobre els records i la moral. El tast sobre l'obra inaugural ha estat l'avantsala de la presentació de les línies d'activitat de la Beckett. En aquesta nova etapa un percentatge molt elevat de la programació s'organitzarà en cicles. "No es tracta tant de produir espectacles i després de pressa i corrent imaginar-nos quatre activitats paral·leles que complementin aquell espectacle, sinó a la inversa. Pensar grans temes que preocupen la societat i al voltant d'aquests temes proposar espectacles propis, espectacles convidats, cursos, trobades, conferències, xerrades, etc, etc." I n'han posat exemples. Mar de Miralls serà un cicle sobre els refugiats i els fluxos de migració a la Mediterrània, i La Revolució dels Gèneres tractarà el nou feminisme i la lluita antimascliste. "Segons el seu director, les instal·lacions de la nova Sala Beckett permetran allunyar-se de la precarietat amb què treballaven a l'antiga seu. Això, assegura, farà anar encara més enllà a les propostes que sorgeixin de l'obrador de la Beckett." Un obrador -la fàbrica de creació de la sala- que, beurà, entre d'altres, d'una autora resident, Marilia Samper i les companyies, també residents, Sixto Paz i Obskené. "Són companyies d'explorar nous llenguatges, que treballen amb dramaturgs contemporanis i, per tant, hi ha com un suport a l'exploració dels llenguatges." La nova Beckett vol recuperar la capacitat de producció perduda amb la crisi. Com a mínim hi haurà tres produccions pròpies per temporada. Sempre de petit o mig format, un tret característic, que no estan disposats a abandonar.
La programació i activitat de la Sala Beckett s’estructuraran en quatre eixos principals: creació, formació, pensament i debat i suport a l’autoria dramàtica. En aquesta nova etapa un percentatge molt elevat de la programació s’organitzarà en cicles. “Pensarem en els grans temes que preocupen la societat i, sobre aquests, proposarem espectacles propis i convidats, cursos, trobades, conferències, xerrades, etc.”, ha explicat Toni Casares, director de la Sala Beckett, durant l’acte de presentació del nou espai.
En aquest sentit, Casares ha explicat quins seran els dos propers cicles. Mar de Miralls serà un cicle sobre els refugiats i els fluxos de migració a la Mediterrània, i La Revolució dels Gèneres tractarà el nou feminisme i la lluita antimasclista.
La nova Beckett vol recuperar la capacitat de producció perduda amb la crisi. Com a mínim hi haurà tres produccions pròpies per temporada. Sempre de petit o mitjà format, un tret característic, que no estan disposats a abandonar. Per primera vegada hi haurà una autora resident durant aquesta temporada, Marilia Samper, a més de dues companyies també residents, Sixto Paz i Obskené. L’elecció de les companyies residents és tota una declaració d’intencions per part de la direcció de la Beckett: “Són companyies que explorem nous llenguatges i treballem amb dramaturgs contemporanis”, explica Judith Pujol, d’Obskené.
L’obra ‘La desaparició de Wendy’ inaugurarà oficialment la nova Beckett
El dilluns 12 de desembre l’obra ‘La desaparició de Wendy’ inaugurarà la nova Sala Beckett. Per bé que al juliol ja hi va tenir lloc l’onzena edició de l’Obrador d’Estiu i aquest octubre el monòleg ‘100 kilòmetres‘, aquesta en serà la inauguració oficial. No és casual que la direcció de la Sala Beckett hagi escollit un text de Josep Maria Benet i Jornet per inaugurar oficialment la nova seu del Poblenou. El dramaturg encarna, asseguren, els valors que persegueix la sala. Un d’aquests, la valentia a l’hora d’abraçar nous corrents i tendències escèniques.
L’obra, produïda per la Sala Beckett, narra les vicissituds d’una companyia de teatre que vol estrenar ‘Peter Pan’ però que es veu obligada a improvisar un nou argument per un problema amb els decorats. El resultat poc s’assembla a una obra per a nens i es converteix en un joc pervers sobre els records i la moral.
