El llebrenc Joni D., escriptor i figura de l’escena punk barcelonina, acaba de publicar el seu cinquè llibre. Es tracta de “La noia del pantà”, una novel·la social, històrica però, sobretot, política. Escrita en primera persona de forma directa i visceral, explica la història d’una noia argentina a principis dels anys 90 que s’exilia a Barcelona després d’haver hagut d’abandonar el seu país per motivacions polítiques arran del cop d’estat del 1976. És al pantà de Vallvidrera on coneix a l’altre protagonista, un home que ha sortit de la presó, després de lluitar contra la dictadura franquista i la instauració monarquicoconstitucional a l’Estat espanyol.
Basada en fets reals
L’escriptor explica que la major part del que es relata a la novel·la és real: “El 85% de la novel·la són fets que han passat i els personatges diversos són persones que han existit”, diu Joni D. De fet, moltes de les coses que relata són les vivències d’anarquistes contemporanis com ara Salvador Puig Antich i Agustín Rueda, que van viure la dictadura franquista i la transició i que Joni D. ja havia entrevistat pel seu llibre ‘Grups autònoms. Una crònica armada de la transacció democràtica’.
Una trilogia sobre la noció de refugi
‘La noia del pantà’ tanca la trilogia formada per les novel·les ‘La torre de la serra’ i ‘La casa de la selva’. Els tres llibres parlen de la necessitat de trobar refugi i la capacitat de l’ésser humà per fer-ho de maneres ben diferents. Els llibres també comparteixen un fil conductor generacional, amb tres protagonistes que van lluitar als anys 70 i 80 contra la dictadura i la instauració monarquicoconstitucional a Espanya.
