(ACN/Redacció) Una de les màximes que vol aplicar Julio Manrique al capdavant del Teatre Lliure és situar art i artistes al centre del projecte. Manrique, que ja treballa en una programació amb “personalitat contemporània”, deixa clar, en una entrevista amb l’ACN, que no ha arribat al Lliure per trencar ni continuar amb l’etapa anterior de Juan Carlos Martel, sinó que ve a fer allò en què creu.
Diversitat a l’escenari
El director del Lliure ha posat sobre la taula dues iniciatives que espera que vegin la llum en un futur molt proper. Per un costat, el projecte Ànima Lliure, que pretén articular un projecte teatral a llarg termini al voltant de la discapacitat i els escenaris. Manrique assenyala que vol fer pujar “intèrprets, cossos i veus que no se solen veure als escenaris habituals”, juntament amb tallers i activitats complementàries. “M’agradaria que el Lliure es comprometi cada any a fer produccions d’aquestes característiques”, insisteix, “barrejant perfils de gent amb diversitat o sense, amb propostes que poden ser artísticament valuoses i molt emocionants per obrir mirada i cor”.
Reformulació de l’Espai Lliure
Una altra de les apostes del director és la reformulació de l’Espai Lliure, que considera que també hauria d’acollir teatre de forma “regular” durant tota la temporada. “És necessari, i fins i tot urgent, recuperar l’Espai Lliure com a espai d’exhibició permanent”. Declara que ha vist “meravellosos espectacles de petit format que han tingut vides massa curtes i precàries en diferents sales alternatives de la ciutat” i “el Teatre Lliure, amb la seva petita sala de Montjuïc, podria acollir, revifar i donar altaveu a aquestes propostes. I també, si el pressupost ho permet, generar-ne de noves per tornar-hi a viure nits tan màgiques i estimulants com les que hi vam poder viure anys enrere”.
Un projecte seductor
En una de les darreres intervencions com a director del Lliure, Martel va assegurar que cal invertir més en aquest teatre, una afirmació que Manrique no nega, però de la qual tampoc cita cap xifra en concret. “Acabo d’entrar i estic en una fase d’inici, el Lliure és una estructura important i totes les aportacions seran benvingudes”, apunta. Això sí, veu clar que la seva estratègia pel que fa al finançament ha de centrar-se a “seduir” i “convèncer” la gent perquè s’hi apunti des de l’entusiasme al projecte. “Confio en allò que desplegarem i també en la programació que estem plantejant, les administracions i els patrocinadors no tindran més remei que arribar a la conclusió que cal donar suport al Teatre Lliure perquè el que es fa aquí, val molt la pena”, conclou.
La nova programació, d’aquí a uns mesos: “Confiem que serà engrescadora”
El nou director del Lliure no ha volgut donar gaires detalls de la programació —que es presentarà d’aquí a uns mesos— però ha deixat clar que tindrà una personalitat “clarament contemporània” amb autoria catalana, però també internacional; amb títols de repertori universal, grans obres clàssiques visitades amb mirades contemporànies, així com llenguatges multidisciplinars. “Confiem que serà engrescadora”, assegura.
Abonament de 10 entrades per 140 euros
Per això també anuncia que al maig sortirà un nou “abonament a cegues”, que servirà com una mena “d’acte de fe i confiança”. Constarà de 10 entrades per un preu de 140 euros amb el que es tindrà preferència per triar les entrades quan es presenti la temporada. Així, se suma a un abonament ja existent que porta per nom Generació Lliure i ofereix entrades a 11 euros per tots els espectacles a menors de 35 anys. “Ens va semblar divertit i, de fet, en festivals de música es fa, apel·larem a la confiança dels espectadors en aquesta nova etapa”, diu Manrique.
Desig de provar altres disciplines i col·laboracions
Manrique diu que li agradaria que el Lliure inclogués en la seva programació propostes provinents de disciplines més enllà del teatre, com la música, el circ o la dansa. O, fins i tot, més enllà de l’àmbit escènic, com el cinema o les arts plàstiques.
Un Lliure que també estaria “obert a col·laborar, tendir ponts” i trobar còmplices, també, entre alguns dels prestigiosos festivals de la ciutat, com el Sónar o el Dansa Metropolitana. O, sortint de Catalunya, afegeix, “podria ampliar les possibilitats de col·laboració amb el Centro Dramático Nacional o el Festival de Otoño de Madrid”.
Qui forma part del consell assessor
Manrique ha explicat que l’equip assessor actua, avui dia, com un òrgan purament consultiu i extern a l’estructura del teatre i en són els membres Francesc Casadesús, Cristina Genebat, David Selvas i Clàudia Cedó, el nom de la qual no constava en el projecte inicial que va presentar en el moment de redactar-lo. Com tampoc no hi constava, ha afegit, el de l’actor i director Ivan Benet que, com a adjunt a la direcció, és una peça clau en la posada en marxa d’aquest Lliure.
