Si amb ‘L’església del mar’ els lectors van descobrir què eren els bastaixos i com es va construir l’església de Santa Maria del Mar, ara amb ‘Els hereus de la terra’ Ildefonso Falcones ens proposa un recorregut pel Raval del segle XV i per les joies arquitectòniques del gòtic civil català. Ell mateix ha convocat la premsa per guiar-la pels escenaris barcelonins de la novel·la. Una ruta, amb un gran èxit de convocatòria mediàtica, que s’ha encarregat d’explicar la professora d’història de la UPF Lucía Conte la mateixa que ara fa 10 anys va protagonitzar la primera ruta literària de ‘L’església del mar’, i que va haver de repetir infinites vegades per l’allau de peticions que li anaven arribant.
La història d”Els hereus de la terra’ comença davant del mar, a les Drassanes Reials, i des d’aquí ens descobreix un barri del Raval “profundament humil”, però on també es fan inversions de gran valor com l’Hospital de la Santa Creu, “el primer gran hospital europeu”, segons explica l’escriptor. Falcones assegura que la idea d’aquesta continuació va sorgir en acabar ‘La reina descalza’ (2013) i diu que tenia clar que havia de passar a Barcelona, “una ciutat que té màgia, que ha viscut molt, que és una de les grans ciutats del món” i que això permet que s’hi pugui parlar de quasi tot.
De moment, de la primera edició d”Els hereus de la terra’ s’han imprès 40.000 exemplars, però tot fa pensar que aquesta història tindrà un recorregut molt més llarg. L’escriptor no vol revelar si hi haurà una tercera part. “Qui sap”, diu, “potser d’aquí a 10 anys”.
