El festival Grec du al Teatre Goya ‘Valenciana (la realitat no és suficient)’, la darrera creació del vilafranquí Jordi Casanovas. La construcció mediàtica del crim d’Alcàsser, la “ruta del bakalao” i la corrupció política teixeixen una crònica teatral sobre el País Valencià de la dècada dels noranta. A ‘Valenciana’ tres companyes de facultat de periodisme, amb trajectòries vitals no sempre coincidents, guien l’argument que permet viatjar a l’esmentat període històric. Una està molt lligada a l’anomenada “ruta del bakalao”, l’altra és reportera a la televisió valenciana i la tercera acaba al gabinet de premsa de Ricardo Zamora, un valor en ascens del PP valencià (és força evident de quin polític real n’és l'”alter ego”).
La gènesi de ‘Valenciana’
Casanovas tenia un esbós al calaix, però probablement no hauria tirat endavant el projecte sense l’interès de l’Institut Valencià de Cultura i la Diputació de València, productors de l’obra. L’autor explica que quan era adolescent el va impactar la cobertura televisiva del cas Alcàsser, coincident amb el naixement de la teleporqueria. Per escriure el text definitiu va fer un exhaustiu treball de documentació amb l’ajuda del periodista valencià Eugenio Viñas, a banda de pouar en estudis d’ autors com Nerea Barjola, que va publicar el treball ‘Microfísica sexista del poder, el caso Alcàsser y la construcción del terror sexual’; i Joan Maria Oleaque, autor d’’En èxtasi i Des de la tenebra: un descens al cas Alcàsser’. Com ja va fer a ‘Una història catalana’, Jordi Casanovas converteix episodis històrics recents en retaules escènics. Seva i força recent és també, ‘Jauría’, basada en transcripcions del judici a La Manada. Inèdita encara a Barcelona, ha aixecat polseguera allà on ha fet funcions (Madrid, Granada, Avilés…). ‘Valenciana’ fa només dues funcions al Teatre Goya, el 28 i el 29 de juny.
