El viatge que fa Marià Fortuny al Marroc el 1860 provoca un canvi radical en la temàtica i la tècnica dels seus gravats. Obres d'estil orientalista, farcides de matisos, mostren la gran progressió de l'artista, que adopta un llenguatge innovador i aborda nous reptes. FRANCESC QUÍLEZ, cap del gabinet de dibuixos i gravats del MNAC "Recupera sobretot la tradició de Goya i de Ribera i, a més a més, no és una cosa mimètica, sinó que en alguns moments arriba fins i tot a superar-los fins arribar a graus d'un gran virtuosisme i d'una extraordinària qualitat artística." Bona mostra d'aquest perfeccionament és l''Anacoreta', un home nuu en un paisatge desèrtic i desolador, una obra de molta complexitat tècnica que Fortuny va fer el 1869. És el primer cop que una exposició està dedicada exclusivament al gravat de Fortuny, en què es pot veure com l'artista explora el clarobscur i assaja temes i recursos que després assajarà a la pintura. Seqüències d'obres com la 'Guàrdia a la Kasba de Tetuan', permeten viure de primera mà diversos passos del procés creatiu de l'artista. A més de l'orientalisme, Fortuny va cultivar el gènere de casaques, que rep aquest nom per la indumentària d'època que portaven els personatges dibuixats, i també va fer retrats, com aquest de Velázquez, la seva darrera estampa.
