El Sónar agafa aquests dies el relleu del Primavera Sound i torna a convertir Barcelona en punt neuràlgic mundial de la música electrònica. Es tracta d’un dels tres grans festivals de música de la ciutat, juntament amb el Primavera Sound i el Festival Cruïlla. Entre tots tres s’espera que s’aproximin al mig milió d’espectadors. L’any passat, van passar pel Sónar més de 120.000 assistents i veurem si fins dissabte se supera aquesta xifra.
Qui ha superat tots els rècords aquest any ha estat el Primavera Sound, per on van passar 268.000 assistents, dels quals gairebé un 60 % ha estat públic internacional provinent de 134 països diferents. Als 15 escenaris que s’han muntat al Parc del Fòrum s’hi han ofert uns 250 concerts. En global, calculen que ha tingut un impacte econòmic d’uns 200 milions d’euros.
Quines són les claus de l’èxit?
Els números ajuden a posar en context l’esclat d’un format de consum musical que no para de créixer. De fet, el sector ja ha recuperat les dades prepandèmia i, en alguns casos, fins i tot les ha superat.
El periodista musical Nando Cruz recorda que als anys 90 “al nostre país hi havia mitja dotzena de festivals i eren esdeveniments esporàdics, gairebé exòtics, on només s’hi ajuntaven superaficionats de la música. Ara tenim més de mil festivals en territori espanyol perquè s’ha imposat la idea que l’espai natural on consumir música són els festivals quan, fins fa vint anys, l’espai on consumir música eren les sales de concerts”.
Barcelona és una ciutat especialment atractiva per als grans festivals, ja sigui pel clima, pel mar o pel bon cartell que té. Però el que es viu en un festival va més enllà del lloc on es realitza. La directora del màster universitari de Gestió Cultural de la UOC i investigadora, Alba Colombo, diu que “l’experiència en un festival no és purament musical. És una experiència musical i de festa. Una experiència única que, en els entorns digitals en què ens movem, és cada vegada més necessària socialment“.
Un creixement que també provoca perjudicis
És evident que el model funciona. Tot i això, any rere any es comprova que provoca, també, conseqüències no desitjades i que l’impacte econòmic que generen recau en alguns sectors concrets.
“Són molt positius per a pocs” resumeix Colombo, que subratlla la importància de considerar “tots els efectes negatius que poden generar aquests esdeveniments. Ja no només per al seu entorn immediat, sinó també per a la seva indústria immediata. Jo em pregunto moltes vegades, encara que hi ha hagut molts intents: ‘què fan aquests festivals de música exactament per a la indústria local?'”.
De fet, tot i els intents de desenvolupar el sector, cap dada indica que ajudin a crear nou públic de música en directe fora de l’àmbit dels festivals. De fet, Nando Cruz ho exemplifica amb una analogia: “Deixar la salut de les sales en mans dels festivals i demanar-los que actuïn d’una manera o d’una altra és com demanar al llop que et guardi les gallines“.
Tot i que les xifres no ho demostrin, cada vegada hi ha més controvèrsia sobre si l’experiència en un entorn tan massificat és la més adient per al públic melòman. En les últimes edicions, en un intent per evitar el risc de morir d’èxit, alguns festivals ja aposten per limitar entrades i millorar l’experiència dels usuaris.
