Una de les paraules més cobejades i pronunciades durant l’estiu és vacances, però moltes persones en diuen vacacions. S’equivoquen? Vegem-ho.
“Vacança” la tenim al diccionari, però… goita, “vacació”, també
En tot el domini lingüístic cohabiten totes dues opcions: vacances i vacacions. I estan ben vives. Però no sempre ha estat així. La primera aparició a l’escenari va ser de vacació, concretament al Manual de consells de Gandia, un text jurídic de finals del s. XV, però no en el sentit actual, sinó com a “estat d’una cosa vacant”.
Més enllà de debatre quina seria l’opció més correcta i per què, la veritat és que totes dues ho són i cap és preferible a l’altra. Tot depèn d’on visquis. Al País Valencià i a les Balears en diuen vacacions, mentre que al principat són vacances, tot i que encara hi ha gent gran que manté vacacions en el seu parlar espontani.
Ara bé, sí que hi ha lingüistes que opinen fermament que vacacions és un castellanisme:
Però no tothom pensa igual. Hi ha qui veu en vacacions una opció ben genuïna i fonamentada amb anys d’ús.
Tots dèiem “vacacions” a mitjan del s. XX
Josep Lacreu, en l’article “Bones vacacions”, curava la ferida lingüística de molts valencians que sentien que dir vacacions estava malament: “Siga com siga, el que és irrefutable és que els valencians hem usat tradicionalment la forma vacacions. La paraula vacances s’ha incorporat recentment al nostre lèxic per via literària. I val a dir que s’ha estés com una taca d’oli. Molts valencians l’han assumida com a pròpia. Segurament perquè deuen pensar que vacacions està mal dita. Però no és així. La paraula vacacions és ben genuïna i totalment correcta. Encara que, al final, l’important no és que diguem vacacions o vacances. Diguen vostés el que vullguen, que ben dit està. El que realment importa és que puguem continuar disfrutant de vacacions (o vacances). Que tal com estan els temps…”
La paraula vacances s’ha incorporat recentment al nostre lèxic per via literària. I val a dir que s’ha estés com una taca d’oli. Molts valencians l’han assumida com a pròpia. Segurament perquè deuen pensar que vacacions està mal dita. Però no és així. La paraula vacacions és ben genuïna i totalment correcta”
El fet és que vacances va sorgir com un bolet enmig del s. XX quan pràcticament tothom deia vacacions arreu. No ho diem nosaltres, ho diu Joan Coromines, al seu diccionari etimològic: “[Antoni] Careta, dicc. de Barbr. [Barbrismes] explica que vacances en aquell temps només ho deien en el Seminari de Solsona; i, en efecte, recordo que, fins c. 1920 es deia més aviat vacacions a Bna., però des de llavors preponderà vacances, com ara diu tothom.”
[…] en efecte, recordo que, fins c. 1920 es deia més aviat vacacions a Bna., però des de llavors preponderà vacances, com ara diu tothom”
“Vacances”? “Oui, c’est moi”
Potser sí que vacacions és un castellanisme, com tantes altres paraules del nostre diccionari; ara bé, hi ha qui sosté que vacances seria un gal·licisme i no per això desferma tantes sospites.
Gabriel Bibiloni ho veu clar —Josep Lacreu, no tant— que vacances provindria del francès. Les vacances com a tals són ben modernes i efectivament franceses, concretament de la primera meitat del s. XX, del 1936. A Espanya són un dret constitucional des del 1978, només.
Amb tot, què deia Pompeu Fabra, “vacances” o “vacacions”?
Al seu diccionari les va recollir totes dues, aquí en tenim la mostra i, a més a més, manuscrita, i encara són al diccionari normatiu. Ara bé, ell el 1927 deia vacances, tal com podem veure a les seves famoses Converses filològiques:
Amb gust interrompem, per un dia, les nostres vacances per contestar a les tres preguntes que ens fa el nostre car amic Ferran Soldevila
Quines “vacances” o “vacacions” no amaguen alguna curiositat sorprenent?
El que sí que tenim tots clar és que no sentirem mai a ningú que digui “demà començo la vacança/vacació”. Tot i que són mots que trobem al diccionari en singular, l’ús es materialitza en plural, com ens passa amb ulleres, alicates, calces, calçotets, estovalles, etc.
La curiositat també és que en singular tant “vacança” com “vacació” volen dir “estat d’un càrrec, d’una plaça, etc., vacants”. Però, com sabem, en plural el significat n’és un altre completament diferent. En el sentit de període sense feina per descansar s’utilitza en plural, és el que s’anomena pluralia tantum, paraules que poden tenir un origen singular però que l’ús les ha lexicalitzat en forma plural.
Hi ha diferents graus de pluralia tantum, per exemple hi ha paraules que en la vida real són només un objecte però que les expressem en plural, seria el cas de les calçotets o calçons; hi ha un altre cas com bigotis, que podem usar-lo en singular un bigoti gros o en plural uns bigotis negres, i també hi hauria el cas de vacances/vacacions, que sense ser un objecte real sí que en l’imaginari col·lectiu es percep com un nom col·lectiu expressat en una colla de dies seguits que fan un tot.
I ara sí, tant si en dieu vacacions com vacances, us convidem a visitar la resta dels nostres ‘Mots endiumenjats’. Salut i mots!
