La Flama del Canigó ha arribat aquest dijous a les 18 h a la plaça de Sant Jaume de Barcelona des del Camp Nou. L’han rebuda els Gegants de la Ciutat, els Capgrossos Macers i l’Àliga de la ciutat, al so la música de la cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, que ha interpretat ‘Muntanyes del Canigó’. La colla Castellers de Barcelona ha aixecat un pilar de quatre.
La flama ha retornat a la plaça de Sant Jaume, després que els dos darrers anys se celebrés a la plaça del Rei per evitar aglomeracions a causa de les restriccions de la covid. Per als organitzadors ha estat una satisfacció tornar a la ubicació original. “És molt emocionant tornar a la plaça de Sant Jaume i poder incloure a tothom, amb les restriccions no podien ser a la plaça, ara tothom és benvingut”, assegura Blanca de Llobet, organitzadora de la Flama del Canigó.
Des de la plaça de Sant Jaume diverses entitats de foc i populars han apropat torxes i fanals al peveter que s’ha instal·lat per emportar-se la Flama del Canigó a diferents punts de la ciutat. Aquest foc serveix per encendre la vintena de fogueres barcelonines que s’han autoritzat aquest 2022 a Barcelona per celebrar la revetlla de Sant Joan.
Un ritual que arriba a Barcelona l’any 1967
Aquest ritual va començar el 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, un veí d’Arles de Tec (Vallespir). Inspirat en el poema ‘Canigó’ de Jacint Verdaguer, va tenir la idea d’encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya i repartir-ne la flama arreu. L’any 1967 va ser rebut a l’Ajuntament de Barcelona. A desgrat de la dictadura franquista, la tradició es va anar escampant per tots els territoris de parla catalana com a símbol de pervivència de la cultura del país.
El foc de la Flama del Canigó no s’apaga mai: durant tot l’any resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà fins que, cada 22 de juny, es porta al cim del Canigó.
