L’exposició “Una càmera pròpia. Dones i pràctiques fotogràfiques” forma part del projecte Finestres de la memòria i es pot veure al centre cultural La Casa Elizalde fins al 25 d’octubre. Un dels objectius de la mostra és donar visibilitat a les dones fotògrafes.
Perspectiva de gènere
La mostra recull imatges fetes per dones que tenen relació amb l’Eixample, ja siguin aficionades, amateurs o professionals, des de finals del segle XIX fins als anys 80 del segle passat. Des d’una perspectiva de gènere, les comissàries de la mostra s’han fixat en la relació de les dones amb la càmera. “És un recorregut des de les primeres fotografies domèstiques, que podríem dir que no eren fetes en estudi”, explica Lourdes Delgado, una de les comissàries, “estem parlant dels anys 30”, i que permeten veure com “les dones interactuaven, jugaven, sortien de l’estudi i ja jugaven amb el tipus d’imatge que volien representar”.
Al llarg del segle XX aquestes pràctiques es van estructurar i en destaquen les escenes familiars i els grups d’amics, com les imatges que Francesca Portolés Brasó ha cedit al projecte, en les quals es poden veure instantànies captades en excursions o en un viatge amb el seu pare a Marsella. Ella mateixa explica que allà on anava ho feia amb “la càmera i ho captava tot”.
Fotògrafes professionals
L’exposició s’endinsa també en l’àmbit professional. Moltes dones van començar als estudis de pares o marits. No va ser fins als anys 30 que van començar aparèixer algunes dones estrangeres exercit el fotoperiodisme a Barcelona, segons apunta la comissària de l’exposició, Núria F. Rius. Afegeix que tot seguit les dones es van introduir en el món del fotoreportatge social, “el món del cinema fent foto fixa, que es diu, com és el cas de Colita, a la vegada que treballaven ja com a fotògrafes documentals”.
