Diverses generacions de barcelonins recorden Ramon Julibert cantant a les andanes, un aficionat a l’òpera que es va passar cinc dècades dedicant la seva veu als passatgers del metro. No demanava diners. Era una ànima lliure. La seva singularitat va fer que Joan Vall el gravés mentre cantava al metro o passejava pel Parc Güell.
Es pot tornar a veure ‘L’home del metro’
Amb el material de les gravacions, Joan Vall, de Karsunkeaton Films, va estrenar un documental l’octubre del 2014 anomenat ‘L’home del metro’. El van projectar a la Filmoteca i als cinemes Texas, Méliès i Maldà. També es va poder veure a betevé, però aquesta història havia quedat al calaix fins que ara, quatre anys després de l’estrena, la plataforma Filmin s’hi ha interessat.
Vuit hores a l’andana del metro
L’andana de la Línia 3 de l’estació de Passeig de Gràcia en direcció a la Trinitat Nova va ser durant molts anys la segona casa del Ramon. És on va passar més temps, però abans també havia cantat al Parc de la Ciutadella i a l’estació de metro de Catalunya. Hem tornat a l’andana amb el director de cinema perquè vol fer promoció del seu documental, ara que es pot veure a la plataforma Filmin. “Ell no volia diners, no volia res, només el reconeixement, que es paressin els nens o la gent i que li diguessin coses, això ja li era suficient”, diu Vall.
Qui era l’home del metro?
El diari ‘Ara’ es va fer ressò de la mort del cantant del metro. En l’article apareix un petit resum de la seva biografia. Ramon Julibert i Torras va néixer a Barcelona el 10 de juny del 1921. De família benestant, va estudiar a La Salle i va pertànyer al Club de Tenis de la Salut. Va treballar d’ATS a Londres i Alemanya i es va casar dues vegades. Va tenir un fill del primer matrimoni i tres del segon. A Barcelona vivia en pensions i esmorzava i es rentava la roba al centre Assís de Sarrià. En Ramon tenia una petita paga amb la qual es comprava antiguitats.
En Ramon no va poder veure el documental acabat
L’home del metro va morir el 5 de desembre del 2013 als 84 anys. Joan Vall l’havia gravat abans però no va poder muntar el documental fins al 2014. En Ramon, però, havia pogut veure alguns fragments de la pel·lícula. “Jo li ensenyava tot el que anava gravant. Li vaig ensenyar un muntatge de quatre minuts, que és el que tenia penjat. Li encantava i deia: ‘Escolta, jo seré famós, i podré anar a tot arreu i em reconeixeran’. No serà per la pel·lícula, ets famós perquè ja ho ets”, li deia Vall a en Ramon.
