Del 24 al 29 se celebra, en línia, el Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona. Només la cloenda, l’1 de desembre (amb la projecció del llargmetratge de ficció ‘El meu germà persegueix dinosaures’), serà presencial. El programa inclou nou llargmetratges (tres de ficció i sis documentals) i 14 curtmetratges (cinc de ficció i nou documentals), que es poden veure durant 48 hores en les diverses sessions programades. Hi ha produccions de 16 països diferents.
Hi ha representades moltes diversitats, que el festival pretén visibilitzar. “Sempre diem que som un festival de cinema de qualitat, que fem accessible a tohom i que, a més, ajuda a visibilitzar i sensibilitzar”, explica Adriana Pérez, una de les directores del certamen. “Totes les pel·lícules tenen audiodescripció per a persones invidents i text per a persones que pateixen sordesa”, afegeix Pérez. De fet, una part important del pressupost s’inverteix en aquesta accessibilitat.
Activitats paral·leles
Tot i que el programa no s’ha vist afectat pel fet que l’edició sigui en línia, alguna activitat paral·lela sí. És el cas de Cinema blau, que queda posposat. “És una sessió especial per a nens amb TEA que, malhauradament, no es pot fer en línia”, comenta Marta de la Muga, l’altra directora de l’Inclús.
Com en l’edició anterior, el festival té una secció molt singular, Cinema de signes, una mostra amb mitja dotzena de curtmetratges en llengua de signes. Enguany estrena jurat i competició especial. També s’ha mantingut el concurs d’entitats Posa’t en la nostra pell, tot i que “normalment rebíem entre 12 i 15 cintes… Però aquest ha estat un any molt complicat per rodar, i la secció ha quedat reduïda a tres”, explica Adriana Pérez.
A partir del 30 de novembre betevé emetrà algunes de les pel·lícules un cop finalitzat el certamen.
