El Saló de Cent es va omplir de companys de la restauració per escoltar el pregoner d'enguany. Amb un quart d'hora de retard Ferran Adrià va començar el pregó, i va llençar el primer repte de la tarda. FERRAN ADRIÀ "Tenim plat de la Festa Major de La Mercè? Doncs tenim un problema, eh..., no pot ser que tinguem una festa meravellosa i no tinguem un plat oficial! // Hem de declarar el plat de la festa major i el pastís." El pregó del que s'ha considerat el millor cuiner del món es titulava 'Restaurant la felicitat', ja que Adrià va voler transmetre energia i optimisme. El cuiner va preferir, però, saltar-se el text que ell mateix havia escrit. FERRAN ADRIÀ "Després el llegireu i no té res a veure amb el que he dit, però ja vaig avisar l'alcalde.." Amb el seu estil proper, Adrià va parlar de l'esforç i la dedicació que cal per aixecar el país, i va considerar necessàries les jornades interminables de treball. Això sí, va demanar a determinats sectors de la societat implicació per sortir de la crisi, emulant els Estats Units. FERRAN ADRIÀ "Crec que la societat civil que ens ha anat bé, i jo el primer, hem d'agafar un compromís més en la societat, en l'educació i la recerca. Aquest país no serà important si no entenem que si no tenim la millor educació recerca del món no serem res. // Tenim gent meravellosa però el sistema ha de canviar." El pregoner va elogiar l'oferta gastronòmica de la ciutat, i amb l'humor que el caracteritza va deixar clar, que no preparava el càtering de les festes. FERRAN ADRIÀ "Quan em donaven un premi, escolti'm, pot fer el càtering, no? Dic sí, i quan vingui el Norman Foster que faci l'edifici, no?"
Ferran Adrià ha volgut remarcar que, en el context de crisi, la cuina és un actiu important i ha recordat que les desenes de cuiners estrangers que arriben a Barcelona a treballar i aprendre, quan tornen al seu país, fomenten el comerç exterior de Catalunya.
A més, Ferran Adrià ha explicat que els primers receptaris de cuina catalana, el ‘Llibre de Sent Soví’ o el ‘Llibre de Coch’, es van escriure en el mateix moment en què s’estava construint el Saló de Cent, al segle XIV. Com a apunt, Adrià ha advertit que, mentre que el pa amb tomàquet és força nou, el gingebre era un aliment molt habitual cap a l’any 1400, i ha afirmat que “Barcelona és assimilació de cultures i la cuina de Barcelona és, precisament, l’assimilació d’aquestes cultures.”
A la meitat del pregó, el cuiner ha donat la recepta que van seguir al restaurant d’El Bulli durant els 18 que ell va ser-hi present: memòria i respecte pel passat; ètica i honestedat; llibertat, risc i puresa; generositat, innovació, creativitat; esforç, capacitat de treball i, sobretot, molt sentit de l’humor. El pregó s’ha tancat amb un llarg aplaudiment dels assistents al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
