El Seguici Popular de Barcelona està format pels Gegants de la Ciutat, els Gegants del Pi, els Gegants de Santa Maria del Mar, els Capgrossos Macers i el Bestiari Històric. Tots ells surten a passejar pel Toc d’inici, el seguici d’autoritats i la cavalcada de les Festes de la Mercè. També els podem veure per Santa Eulàlia i per Corpus Christi.

Els Gegants de la Ciutat

Jaume I i Violant d’Hongria són els Gegants de la Ciutat. Se’ls considera els més antics de Catalunya. El gegant duu un anell que reprodueix el segell que portava el comte de Barcelona. La geganta agafa un mocador brodat amb la mà dreta cada 24 de setembre, per la Mare de Déu de la Mercè.

Els Gegants del Pi

L’amor impossible entre el noble sarraí Mustafà i la dama Elisenda caracteritza el ball dels Gegants del Pi. L’any 1985 van ser batejats amb els noms actuals. La geganta va ser anomenada en honor a la reina Elisenda de Montcada, fundadora del Monestir de Pedralbes. Va ser en aquest convent on es van amagar els gegants durant la Guerra Civil.

Els Gegants de Santa Maria del Mar

Els Gegants de Santa Maria del Mar s’anomenen rei Salomó i reina de Saba. La ubicació dels gegants originaris és tot un misteri: hi ha historiadors que asseguren que van ser cremats durant la Guerra Civil, però alguns testimonis desmenteixen aquesta versió.

Els Capgrossos Macers

L’origen dels Capgrossos Macers no és clar. A les auques del Corpus del segle XIX hi apareixien uns “nans de la ciutat”. Els actuals capgrossos, que daten de 1985, s’inspiren en els personatges de les auques. Els macers custodien els Gegants de la Ciutat.

L’Àliga

L’Àliga de la ciutat era la figura més ben posicionada del bestiari. El Decret de Nova Planta li va tallar les ales i en va restringir els privilegis. Quan es va recuperar, se li va composar una música pròpia a partir d’una antiga melodia trobada a l’arxiu de l’Església del Pi.

El Lleó

Durant el segle XVIII, aquesta figura es va fer molt popular pels brams, que el van convertir en una de les figures més divertides del bestiari. El Decret de Nova Planta va prohibir els rugits de l’animal. La tradició explica que si se li tira una moneda a la boca, sona una campaneta i la figura comença a ballar.

La Mulassa

La Mulassa del Pi és coneguda des de 1568. El 1771, el Consell de la Ciutat va prohibir expressament que la figura llencés coets. La Mulassa passeja pels carrer de la ciutat en correfocs, però per als actes protocol·laris canvia les guspires per una garlanda de flors.

El Bou

Tot i les banyes, en Bonifaci és un bou dòcil i bonàs. Al segle XVII, es va tornar esbojarrat quan va passar de les mans del gremi de carnissers al dels graners. El ball del Bou combina ara les dues personalitats i, de tant en tant, té un ritme tranquil però en algun moment empaita la gent.

El Drac de Ciutat Vella

Aquesta bèstia escup petards per la boca, les ales i la cua en els correfocs. Quan va acompanyat del seguici, s’amansa i porta un ram de clavells vermells entre els queixals.

La Víbria

La Víbria és la bèstia més malvada, represena el mal i la traïdoria. Es tracta d’un drac femella amb pits de dona. El seu cos, a més, està format per parts de diversos animals: cua de serp i ales de ratpenat.

La Tarasca

Closca de tortuga amb cap de felí humanitzat, així és la Tarasca. Prové de la ciutat occitana de Tarascó, on una bèstia que vivia als aiguamolls atemoria la població. És una de les bèsties preferides per la canalla, sobretot quan estira el coll, llança caramels o mulla els despistats.

Els Cavallets Cotoners

Els Cavallets Cotoners representen una batalla entre dos bàndols, els blaus i els vermells. Originàriament, eren vuit figures, però la xifra va variar al llarg dels anys i van arribar a haver-n’hi 12.