El passatge és com un túnel del temps. En creuar-lo s'arriba a un pati empedrat i el primer que hi ha és una galeria d'art, que amb nou metres quadrats és la més petita de la ciutat. Una gran xemenia recorda el passat fabril d'aquest indret, ara un cau d'artistes. IMMA VALLMITJANA, pintora "Quan vaig arribar casi tothom era artesà i tapisser, gent que restaurava mobles. En un principi era una fàbrica alemanya i després va passar a l'exèrcit espanyol i feien coberts metàl·lics." L'Imma fa nou anys que va arribar a aquest espai, que el comparteix amb dues pintores més. Pujant les escales hi ha el taller del dissenyador de moda Josep Abril, un dels primers creadors que s'hi va instal·lar. A tocar, s'hi fan classes de ceràmica. SILVINA GARCÍA, ceramista "Estamos estudiando y la idea es dar clases y empezar a mostrar lo que hacemos." La feina que fan també la mostren aquí els arquitectes d'El Taller, que van decidir ubicar-se en aquest conjunt per poder crear sinergies amb els seus veïns. Ara, organitzen una exposició d'escultures de formigó. LAIA CISTERÓ, arquitecta "Nosaltres ja vam buscar un espai així perquè no volíem un despatx. Volíem un taller. Tots hi aportem la nostra part i intentem que tiri endavant." Es tracta d'una iniciativa molt atractiva, tot i que la situació actual no és fàcil. Fa poc va tancar aquesta botiga de mobles antics i cada vegada hi ha més locals buits.
Ubicada al carrer del Consell de Cent, la fàbrica Lehmann s’ha convertit, amb el pas del temps, en nucli d’artesans. Amb els anys, els fusters i tapissers han deixat pas als fotògrafs i dissenyadors. Quan es travessa el passatge que comunica el carrer amb el pati interior empedrat, es continua respirant l’ambient creatiu.
Sota l’enorme xemeneia, que recorda els orígens, hi ha un cobert. És la Galeria Alegria. Amb nou metres quadrats és la galeria d’art més petitat de la ciutat. Dins, Sebastián Rossell, un escultor reconvertit en galerista alternatiu, dóna veu a artistes que li agraden.
El dissenyador de moda Josep Abril va ser un dels primers a instal·lar-s’hi. També la Laia Cisteró comparteix un local de la Lehman amb una companya arquitecta. Totes dues volien un espai com aquest per instal·lar-hi la seva oficina. Fugien dels despatxos tradicionals per instal·lar El Taller. Aquí, a més de projectar les seves obres, organitzen activitats alternatives. Ara mateix, mostren les escultures de formigó d’un altre company arquitecte, l’Oriol Vidal.
