Amb l'objectiu de pescar tiraven les xarxes des dels penya-segats, lligats amb cordes o agafats a barres de ferro o escales que ells mateixos havien instal·lat. Aquestes estructures, podríem dir sense equivocar-nos, de risc, s'anomenaven pesqueres. Una pràctica que es remunta al segle XIV. "Aquesta manera singular de pescar va provocar nombroses morts, la mostra és un petit homenatge a aquestes persones." Ho feien per necessitat. La majoria eren agricultors de la costa mediterrània, sobretot de València, que quan s'acabava l'època de cultiu, provaven sort amb la pesca. No tenien barques i ni tan sols sabien nedar però, per a molts, era l'única manera de subsistir.
La mostra reuneix un compendi de fotografies en blanc i negre i un documental sobre una pràctica que va provocar moltes morts, la pesca de risc. Ho practicaven agricultors que, quan finalitzava la temporada de cultiu, miraven de trobar altres sortides per sobreviure. No tenien barques ni tampoc sabien nedar, s’enfilaven a les muntanyes a tocar de mar per tirar les xarxes i pescar, sovint calamars. D’aquí en surt el nom de la mostra “Nits de tinta”. Amb aquest objectiu construïen les anomenades pesqueres a les mateixes roques penjades als penya-segats, casetes precàries, escales a mig penjar, ferros amb què se subjectaven mentre miraven de pescar. Els protagonistes són homes sobretot de la costa de València.
Els autors són els fotògrafs Jake Abbot i Felipe Escolano, que després de deu anys de recerca per racons recòndits van decidir fer aquesta mostra. S’hi poden veure retrats de pescadors, panoràmiques del mar, eines de pesca i entrevistes als protagonistes. L’exposició finalitza aquest diumenge, 10 de gener.
