No era enginyer, però si enginyós: l’any 1917, quan feia només cinc anys que els catalans havien vist el primer avió, va crear un nou motor, més lleuger, que permetia doblar la velocitat de l’aparell. És la peça central de l’exposició i ocupa una sala per si sola. Va ser l’embrió del motor de reacció, però ningú no hi va fer cas. De fet, queden molt poques fotografies de l’inventor, i fins i tot la del cartell de l’exposició és borrosa.
Segur de si mateix, l’inventor de Campdevànol va patentar la seva criatura, que li val una exposició permanent al museu de la NASA sota el títol de “Pioner de l’aeronàutica”. Pel comissari de l’exposició, Pere Jordi Piella, “és el típic que passa al nostre país. Si no fas part del circuit passes desapercebut. La premsa de l’època es burlava d’ell. Per això hem muntat aquesta exposició “.
En la sala adjacent descobrim els seus talents d’emprenedor. Treballava a la fàbrica familiar, la farga Casanova (ara Comforsa), que va modernitzar i transformar en una metal·lúrgia moderna. Així va poder produir peces per als motors Hispano Suiza. Fan de la boxa, del futbol i de la literatura (va traduir diverses obres del francès al català durant l’exili), Casanova també es va implicar en la política, fidel a uns ideals catalanistes i demòcrates més que a una formació concreta. Un personatge a descobrir, al Palau Robert fins al 31 d’agost.
