On ara trobem el Centre Cívic Pere Pruna a principis del segle passat hi havia una torre, que la família Joncadella va donar a la congregació de les Mares Reparadores perquè hi fessin un monestir. Anys més tard, el 1928 Enric Sagnier hi va construir una capella annexa al monestir. Durant la Guerra Civil però, les classes eclesiàstica i burgesa van haver d'exiliar-se i la capella en va sortir malmesa. SONIA TRES, guia de rutes sobre la memòria històrica de Sarrià - Sant Gervasi "Després del conflicte tornen les Mares Reparadores i busquen el mecenatge d'una persona: Fernado Rubió i Tudurí, empresari farmacèutic i germà de Nicolau Rubió i Tudurí, com a mecenes de la cultura i el patrimoni presenta en Pere Pruna." Als anys 50 Pere Pruna va redecorar la capella amb pintura mural. Va ser llavors quan va pintar els frescos dels àngels amb el fons blau. SONIA TRES, rutes sobre la memòria història de Sarrià - Sant Gervasi "Una de les novetats que hi va incorporar aquí va ser els àngels, són éssers que són asexuals i aquí els va definir com a femenins." Per trencar amb la fredor del blau va dissenyar els vitralls amb tons càlids, que representen escenes del Nou Testament. Una obra d'art que es va posar a la venda juntament amb el monestir en arribar els anys 70. SONIA TRES, rutes sobre la memòria història de Sarrià - Sant Gervasi "El que va passar amb aquesta capella és un reflex del que va passar al barri, es revalora el sòl i llavors és el moment en què molts propietaris de finques pensen a vendre els seus terrenys. És l'època del canvi urbanístic del barri." El monestir es va enderrocar i s'hi van construir els edificis del voltant però la capella es va salvar gràcies a la defensa dels veïns i del seu mecenes, Fernando Rubió i Tudurí. Actualment és un centre cívic especialitzat en música de cambra per les bones condicions acústiques que té.

Quasi tothom del barri de Sant Gervasi – la Bonanova coneix el Centre Cívic Pere Pruna pels concerts i exposicions. Durant molts anys, però, els veïns el van conèixer per les misses i comunions que s’hi feien. Aquest edifici, construït el 1928 per Enric Sagnier, va ser un lloc de culte fins als anys 70. Durant la dècada dels 80 la capella va quedar tancada i no va ser fins a 1998 que va passar a tenir un ús públic.