FERRAN FERRER MARGALET, pintor i il·lustrador "El poema diu: 'sang a la cara, els ulls enfonsats, estic parlant de mi, no em penedeixo de res, fins que el teu odi ens separi'. És un poema bastant dur d'aquestes dones que aguanten anys i anys sense denunciar els maltractaments. " "Els poemes els llegeixo des de tota la vida. I sempre que llegeixo ho faig amb un llibre a la mà i un llapis a la mà. I sempre tenia pensat - ja he fet un parell de proves- de fer una exposició de poemes il·lustrats, amb una tria meva, pràcticament. Aconsellat sempre per Francesc Pasqual que és el meu amic, que és un poeta. " I dit i fet. A la seu del districte pengen poemes il·lustrats de 26 poetes diferents, entre els quals hi ha Pessoa, Tagore o Espriu. I dels quals Ferrer ha posat forma i color. "El poema i la il·lustració han d'anar molt juntes, sense que la il·lustració es mengi el poema ni el poema quedi sol sense il·lustració o es mengi la il·lustració." "Diu així. 'Abandonar la llengua del país és com deixar-nos arrencar les dents perquè ens implantin unes de corcades'." I, per primera vegada, també la seu del districte pren rellevància a la mostra. Juntament amb altres emplaçaments com la plaça de la Concòrdia, el cementiri de les Corts o el Monestir de Pedralbes. "Ho hem volgut representar amb un 'toque' graciós i molt fresc i és una pintura que intento que tingui un esperit molt jove. Sigui un esperit amb uns colors que donin molta tranquil·litat i que sigui una pintura que sigui agradable."
