Un dia abans d’arribar a sales s’ha preestrenat al cinema Comedia ‘Un año, una noche’. Hi han assistit, a més del director Isaki Lacuesta i l’equip tècnic del film, l’actor Enric Auquer, Raúl Refree, compositor de la música, i actrius convidades com Sílvia Bel o Núria Prims.
Hem pogut parlar amb el director sobre aquest film a partir de ‘Paz, amor y death metal’, del supervivent de la tragèdia de Bataclan Ramón González. “Està basada en el llibre però, sobretot, en relats orals d’ell, de la seva companya i de la parella que els va acompanyar al concert. Això ens va legitimar a fer la pel·lícula”, explica. I afegeix que “la meitat de la narració parla de l’atemptat, i a mi em va interessar la vida íntima dels personatges. Al llibre hi ha el punt de vista del Ramón, a la pel·lícula hi ha la de la seva parella, la Céline, que acaba tenint més protagonisme”.
Història de superació d’un trauma
La cinta defuig furgar en l’atemptat i explora els fantasmes de la parella protagonista després dels fets, i com hi fan front. “Ell comença a escriure com a teràpia, com va fer el Ramón real. Ho vol exterioritzar tot. Ella fa el contrari, no en vol parlar i oculta que va ser al lloc dels fets per no victimitzar-se. Això fa que la parella ja no sigui la d’abans”, explica Lacuesta.
El pressupost ha estat el de totes les meves anteriors pel·lícules juntes
”
El realitzador gironí celebra haver treballat en les millors condicions. “El pressupost ha estat el de totes les meves anteriors pel·lícules juntes”, comenta. Durant el rodatge va comptar amb assessorament coreogràfic. “No per fer coreografies ballades, sinó per establir com es mouen els cossos. Molts plans del film, com els dels espasmes del protagonista o la forma de reaccionar al contacte de l’altre, venen d’això. Lamento no haver-ho fet en anteriors pel·lícules perquè, més enllà de la paraula, el cos també comunica”.
