L'obra de Salvador Espriu és de Matrícula d'Honor. L'excel·lència, però, també se la va guanyar durant l'època universitària com a estudiant de Dret. En aquella època va conèixer un dels seus millors amics, Bartomeu Rosselló Pòrcel. Aquestes imatges són de l'any 1922, la família Espriu a la casa d'Arenys de Mar, font de l'imaginari literari de l'escriptor. JULIÀ GUILLAMON, comissari executiu de l'exposició "Hem intentat treure la crosta a l'Espriu, d'aquest senyor trist, avorrit, trascendent. Volem retratar un escriptor que lliga amb l'actualitat" Ja consagrat, Espriu va protagonitzar portades de revistes com Serra d'Or o Destino. La mostra té un record per la turbulenta relació amb Josep Pla o l'amistat amb Raimon, el cantautor que, en paraules d'Espriu, més bé va cantar els seus poemes. L'Espriu més teatral també queda retratat en aquests figurins per al vestuari de "Primera història d'Esther", obra de Fabià Puigserver, o aquesta escenografia de "Ronda de mort a Sinera", estrenada a Vilafranca del Penedès l'any 1970. Són només alguns exemples d'aquesta exposició que s'apropa a Espriu des de múltiples facetes. "És desconegut perquè als 70 va ser utilitzat políticament. Durant la trasició el va perjudicar la gent, ja que només el relacionaven amb l'antifranquisme. Ha passat una travessia pel desert." El centenari del naixement d'Espriu serveix per redescobrir la seva obra. Marcel Pié ha dibuixat "Els subalterns", un conte d'Ariadna al Laberint Grotesc amb vigència absoluta. L'argument il·lustrat es pot contemplar fins al 24 de febrer.
Amb guió de Xavier Bru de Sala i execució de Julià Guillamon, l’exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona mostra un Espriu polièdric, en què el jo literari de l’autor enllaça amb el jo personal. Fins al 24 de febrer de 2014, al CCCB s’hi podran veure des de materials inèdits de l’escriptor, com cartes manuscrites, fins a fotografies de la infantesa, de la casa famliar a Arenys de Mar. A més, també s’explica la relació d’Espriu amb l’escriptor Josep Pla, amb el cantant Raimon o el pintor Joan Miró.
“Espriu. He mirat aquesta terra” es desplega en quatre seccions, ordenades cronològicament. Primer es recrea el món d’infància d’Espriu a Arenys de Mar: la malaltia de quan era nen i la creació del mite de Sinera; la segona part explica la influència de la Guerra Civil en el poeta, i com després esdevé un símbol de la cultura catalana i la resistència al franquisme; en tercer lloc, la mostra explica com Espriu es consagra com a poeta nacional en plena transició; finalment, la quarta secció mostra la contemporaneïtat de l’escriptor. La mostra, que reivindica l’actualitat de Salvador Espriu, es complementa amb visites i itineraris guiats, així com lectures dramatitzades.
