Es van inaugurar el 1919 però només van durar nou anys en peu. La dictadura de Primo de Rivera va enderrocar les quatre columnes d'estil jònic que Josep Puig i Cadafalch havia dissenyat amb una intenció molt clara. MANEL SANGENÍS, arquitecte "Aquestes columnes simbolitzaven la capitalitat de Barcelona en relació amb Catalunya. Darrere d'aquestes columnes hi havia la voluntat simbòlica de representar les quatre barres. Em penso que es claríssim." Coincidint amb l'Exposició Internacional de 1929 i per omplir el buit que van deixar les quatre columnes, es va construir la Font Màgica de Montjuïc. Però l'Ajuntament considerava que a la muntanya hi faltava un element d'identitat i el 2006 va decidir recuperar-les. Els encarregats de fer-ho van ser els arquitectes d'aquest despatx, que van voler ser molt fidels a l'original. MANEL SANGENÍS, arquitecte "Fa 20 metres. És exactament a partir dels estudis que s'han fet amb les fotografies, perquè en cap moment no van ser capaços de trobar plànols on poguéssim mesurar exactament la mida real de les columnes. Però em sembla que no ens equivoquem gaire si diem que feien 20 metres i que fan 20 metres." Tot i això, hi ha algunes diferències. Si se'n respectava la ubicació original, es tapava la perspectiva de la Font Màgica. Això va fer que les columnes s'haguessin de col·locar uns metres més enllà. Però aquesta no és l'única diferència. MANEL SANGENÍS, arquitecte "En aquell moment es va fer servir un sistema a base de totxo manual amb un acabat arrebossat. Actualment les columnes estan resoltes amb una tècnica molt més moderna amb més garanties d'estabilitat que són unes peces prefabricades de formigó de tal manera que garantim que els diferents tambors quedin ajustats." En el seu dia van ser enderrocades per evitar el ressò mediàtic que podria donar l'Exposició Internacional al catalanisme. Ara tornen a estar de peu en un dels punts més visitats de la ciutat.

Coincidint amb l’Exposició Internacional de 1929 i per omplir el buit que van deixar les quatre columnes, es va construir la Font Màgica de Montjuïc. Però l’Ajuntament considerava que a la muntanya hi faltava un element d’identitat i el 2006, fent cas de la reivindicació iniciada anys abans per la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals, va decidir recuperar-les. Les noves columnes van ser una realitat l’any 2011.

Manel Sangenís, un dels arquitectes encarregats de recrear les columnes de Puig i Cadafalch, explica que van voler ser molt fidels a l’original, tot i que no en van poder recuperar els plànols: només comptaven amb fotografies, que permeten assegurar que la mida actual (20 metres) és bastant similar a l’original.

Tot i això, hi ha algunes diferències entre el monument actual i el dels anys 20. Si se’n respectava la ubicació original, es tapava la perspectiva de la Font Màgica. Això va fer que les columnes s’haguessin de col·locar uns metres més enllà. Les columnes tampoc no estan fetes del mateix material: si les enderrocades per Primo de Rivera eren de totxos arrebossats, les d’ara són unes peces prefabricades de formigó.