Passa poques vegades que el públic es trobi tan a prop dels actors. LLUÏSA MALLOL I JOAN GIBERT, actors "Has de mirar endavant i et trobes amb els ulls d'algú, però tot i així és molt agradable sentir al públic tan proper." A més a més segons quin tipus d'obres que fas en aquest cas més íntima i això, l'espai ajuda moltíssim que sigui així perquè pots modular la veu, no és el meu cas, és el seu." En Joan Gibert ho diu perquè l'obra que ara hi ha en cartell 'La signatura 400', de Sophie Divry, és un monòleg d'una bibliotecària interpretat per l'actriu Lluïsa Mallol. "Aquí està tot en ordre, un ordre infalible." El Círcol Maldà dóna cabuda a espectacles de petit format que a partir de l'octubre hauran de buscar-se altres espais de la ciutat. MARTA BALLESTER, espectadora "Oh, clar que em sap greu i molt. Penso que és una llàstima que un projecte així no pugui tirar endavant i no tingui el mínim suport que necessita que tampoc no és pas tant." SUSAGNA ESBERT, espectadora "Ara, jo el primer dia que vaig venir i vaig comptar, em sembla que hi caben 50 vaig pensar, estar molt bé però amb 50 persones no surten els números." Aquesta sala té unes subvencions públiques que representen entre el 8 i el 12% del pressupost global de l'espai. Una quantitat insuficient per tirar endavant el projecte, encara que omplissin a cada funció. Al marge d'aquest fet, els propietaris de l'espai, la familia Villalonga, no els renovarà el contracte. PEP TOSAR, director del Círcol Maldà "Encara que tinguéssim un contrate per endavant amb aquestes condicions seria impossible perquè aquest 30 o 40% que no tens, en relació a les altres sales, l'has de suplir amb voluntariat." Fins que arribi el tancament, el Círcol Maldà ha programat una desena d'espectacles de teatre i música.
L’espai va arrencar fa cinc anys sense tenir assegurada una subvenció pública com la que tenen bona part de les sales alternatives, una quantitat que generalment oscil·la entre el 30 i el 50% del pressupost global de l’espai. Segons Tosar, el Círcol Maldà durant aquest temps ha aconseguit ajudes públiques que suposen entre el 8 i el 12% del seu pressupost anual.
La família Vilallonga
Amb només una cinquantena de butaques, la manca de subvencions ha estat el cavall de batalla de Pep Tosar des que va agafar les regnes de l’espai. Tot i això, la raó que justifica el tancament és que la família Vilallonga, la propietària del local, ha decidit que no els renovarà el contracte de lloguer. Aquesta família aristocràtica és propietària de bona part de les galeries Maldà. També són seus els cinemes i algunes botigues. Una família d’artistes, els Vilallonga, que de fet també utilitzen el petit teatre per actuar-hi. Vilallonga, de moment, no ha volgut avançar quins projectes tenen pensats per a aquest espai a partir de l’octubre.
Fins que tanqui, hi ha preparada una variada i intensa programació. Després de ‘L’assignatura 400’ de Sophie Divry, un monòleg de Lluïsa Mallol, a partir del 15 de març arriba l’obra ‘El Mestre i Margarita’ de Pep Tosar. I després, ‘Boris Vian, constructor d’imperis’, amb Oriol Genís i Xavier Albertí; la reposició de ‘Mallorca, vers a vers’ sobre la poesia mallorquina del segle XX; l’espectacle d’humor musical ‘Le Carromato’; ‘Persona’, un espectacle de màscares amb Javier Villena; ‘Strindberg’, celebració del centenari de l’autor amb unes lectures dramatitzades coordinades per Teresa Vilardell; ‘Realitat invisible’, un espectacle de dansa amb Catalina Carrasco; ‘Encontros’, amb textos d’Helder Costa, interpretat cada setmana per diferents actors; ‘Tots aquests dois’, la reposició de l’espectacle de Tosar sobre Guillem d’Efak, i ‘Vaivén’, de Ramón Sánchez Orense, dirigit per Miko Jarry.
Una programació que clourà Pep Tosar amb el que és probablement el seu personatge més famós amb ‘Sa història des senyor Sommer’. Tosar s’acomiadarà definitivament de la sala i d’aquest espectacle que l’ha representat un miler de vegades durant 20 anys.
